LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: DEXYS MIDNIGHT RUNNERS

 

Dexys Midnight Runners va ser una macrobanda, encapçalada pel vocalista Kevin Rowland, que es va erigir com un dels principals grups de la new wave britànica i va estar molt influenciada per la música soul. La resta de la formació inicial va estar integrada pel guitarrista Kevin Archer, el baixista Pete Williams, el bateria Andy Growcott, el teclista Pete Saunders, el trombonista Jim Paterson i els saxofonistes Geoffrey Blythe i Steve Spooner.

El conjunt de Birmingham, que va cridar l’atenció de varis membres de la tribu urbana dels skinheads i va usar abastament la instrumentació de vent, va brillar amb els senzills “Geno” i “Come on Eileen”, tots dos número u a les llistes del Regne Unit, i els àlbums “Searching for the young soul rebels” i “Too – rye – ay”, tot i que, molt aviat, la banda es va convertir en una eina molt personal de Rowland, que va efectuar constants canvis de personal.

COBLA SANT JORDI – CIUTAT DE BARCELONA

 

Lloc de fundació: Barcelona (Barcelonès).

Dècades: 80, 90, 00 i 10.

Gèneres: sardana, folk, fusió i world music..           

El millor: un prestigi acumulat al llarg dels anys.

El pitjor: la sardana no acaba de fusionar-se de manera clara amb altres gèneres musicals.

La Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona ha comptat amb directors com Jordi León, Salvador Brotons, Joan Albert Amargós o Antoni Ros – Marbà i ha col·laborat amb diversos artistes com Pascal Comelade, Cesc Gelabert, Albert Guinovart, Manel Camp i Roger Mas. La formació, que a part de Catalunya, ha actuat a França o Alemanya, ha estat assídua d’emblemàtics escenaris com el Liceu, el Palau de la Música i l’Auditori.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: UB 40

 

Diu una llegenda urbana que els membres del grup UB 40 es van conèixer fent cua en una oficina de recerca de treball a la ciutat de Birmingham, la segona urbs del Regne Unit. Els components originals de la banda van ser Astro (veu), Ali Campbell (veu i guitarra), Robin Campbell (guitarra i veu), Earl Falconer (baix), Jim Brown (bateria), Michael Virtue (teclats), Brian Travers (saxofon) i Norman Lamont Hassan (percussió).

La veritat és que el conjunt britànic va originar molta controvèrsia entre els puristes del gènere reggae, doncs aquests opinaven que es trobava molt influït per la música pop. El cert, no obstant,  és que la formació de Birmingham va vendre un munt de discs amb singles com “Red red wine”, “Many rivers to cross” i “I got you babe”, respectivament covers de temes de Neil Diamond, Jimmy Cliff i Sony & Cher, l’últim d’ells interpretat amb la cantant i líder de The Pretenders Chrissye Hynde.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: THE POLICE

 

El carismàtic cantant i baixista Gordon Sumner, més conegut com a Sting; el guitarrista Andy Summers, que va substituir Henry Padovani i havia format part de bandes com Soft Machine i The New Animals, i el bateria nord-americà Stewart Copeland van formar al Regne Unit The Police, que amb un estil que barrejava el pop i el reggae va triomfar mitjançant els treballs “Outlandos d’amour”, “Regatta de blanc” i “Zenyatta mondatta”.

Seguidament, el trio britànic va portar a terme un canvi important en la seva música, quan es va allunyar dels ritmes originaris de l’illa de Jamaica i va optar per un pop elegant, pulcre, higiènic i sofisticat, característiques que es poden observar clarament en les obres “Ghost in the Machine” i sobretot la supervendes “Synchronicity”, després de la qual, i malgrat trobar-se el grup en el seu període àlgid comercial, es va dissoldre, moment en que va començar l’exitosa carrera en solitari d’Sting.

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE BOB DYLAN

 

- Hurricane (Desire).

- Just Like a woman (Blonde on blonde).

- Lay lady lay (Nashville Skyline).

- Like a Rolling stone (Highway 61 revisited).

- Knockin’ on the heaven’s door (Pat Garrett & Billy the Kid).

- One of us must know. Soon or later (Blonde on blonde).

- Visions of Johanna (Blonde on blonde).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: MADNESS

 

Banda creada al barri londinenc de Camden Town per Graham Suggs McPherson (veu), Chris Foreman (guitarra), Mark Bedford (baix), Dan Woodgate (bateria), Mike Barson (teclats) i Lee Kix Thompson (saxofon). Juntament amb The Specials, Madness va ser el grup més popular del revival ska que va tenir lloc al Regne Unit durant el període de la new wave, però, a diferència del conjunt de Coventry, va experimentar una trajectòria molt més regular, comercial i prolongada.

Madness va triomfar espectacularment a la Gran Bretanya mitjançant les peces “One step beyond”, “My girl”, “It must be love”, “House of fun”, “Our House” o “One better day”  i àlbums com “the rise and fall”, però el grup londinenc, que no va aconseguir traduir el seu gran èxit a l’altra banda de l’oceà Atlàntic, doncs només “Our House” hi va tenir un cert impacte, va entrar en clara decadència a partir de mitjan la dècada dels 80 del passat segle, fet que no ha impedit que el conjunt britànic hagi seguit realitzant discs, concerts i gires.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: THE SPECIALS

 

En plena era àlgida del gènere jamaicà de l’ska al Regne Unit, va aparèixer a la ciutat de Coventry el grup The Specials, conegut també com The Specials AKA, integrat per Terry Hall (veu), Neville Staple (veu), Roddy Radiation (guitarra), Lynval Golding (guitarra), Horace Panter (baix), John Bradbury (bateria) i Jerry Dammers (teclats). La banda, juntament amb Madness, va suposar la principal aposta de la discogràfica independent 2 Tone i va triomfar gràcies a temes com “A message to you Rudy”, “Too much too young” o “Ghost town”.

Després d’un període en què el conjunt anglès va ser un clar referent de la new wave a la Gran Bretanya i en el qual va tenir una clara actitud de protesta i reivindicació contra les polítiques econòmiques de la primera ministra britànica, la conservadora Margaret Thatcher, The Specials es va desintegrar, moment en què un dels seus líders, el teclista Dammers, va decidir abandonar el primer pla musical i dedicar-se a l’activisme polític. La formació de Coventry, cèlebre també pel seu emblemàtic àlbum inicial de títol homònim, tornaria anys més tard, però ho faria sense la presència del citat Dammers.