LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: CATALUNYA A LA DÈCADA DELS 90

Des del punt de vista de la fama, la popularitat i també quant a l’aspecte comercial, els anys 90 van suposar l’època daurada de la música pop – rock interpretada en català, tot i que alguns analistes la van considerar molt poc original i visiblement allunyada de l’autenticitat del rock laietà del decenni dels 70, sense oblidar la crítica pel clar suport del govern de la Generalitat encapçalat pel convergent Jordi Pujol.

El principals representants de la música en llengua catalana de l’última dècada del segle XX van ser Sau, Sopa de Cabra, el Pets, Sangtraït, Umpah – Pah, Lax’n Busto, Gossos (foto) o Ja t’ho Diré. El moment històric d’aquella generació va tenir lloc l’any 1991 en un multitudinari concert celebrat al Palau Sant Jordi de Barcelona amb les quatre primeres formacions significades.

D’aquelles bandes encara perduren per exemple Sopa de Cabra i els Pets, sortint-ne solistes del prestigi de Gerard Quintana (Sopa de Cabra), Lluís Gavaldà (els Pets), Adrià Puntí (Umpah – Pah), Cris Juanico (Ja t’ho Diré) o Pep Sala, que va seguir de manera autònoma arran de la mort del carismàtic cantant de Sau Carles Sabater.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: INSPIRAL CARPETS

 

El grup va ser format a la localitat d’Oldham pel cantant Tom Hingley, el teclista Clint Boon, el guitarrista Graham Lambert, el baixista Martyn Walsh i el bateria Craig Gill. La banda anglesa es va involucrar a fons en l’escena Madchester, encara que, com va succeir amb The Charlatans, Inspiral Carpets va estar una mica a l’ombra de conjunts com New Order, Happy Mondays o The Stone Roses.

Caracteritzat per l’òrgan de Boon i l’ús exhaustiu del rock psicodèlic, Inspiral Carpets va gravar treballs com “Life” i “The best inside”, números dos i cinc respectivament al Regne Unit, deixant per més tard, quan el moviment Madchester havia quedat ja enrere, més protagonisme a les guitarres, fet ben constatat en l’obra “Revenge of the goldfish”, en una època en què la inestabilitat va ser freqüent en el grup d’Oldham, que va acabar optant per la dissolució.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: THE CHARLANTANS

 

La banda anglesa va ser fundada pel cantant Tim Burgess, el guitarrista John Baker, el baixista Martin Blunt, el bateria Jon Brookes i el teclista Rob Collins. El grup britànic es va involucrar en l’escena Madchester, però, tot i l’impacte del seu àlbum de dèbut “Some Friendly”, número u al Regne Unit, va restar a l’ombra d’altres formacions del corrent com New Order, Happy Mondays o The Stone Roses.

Seguidament, quan el conjunt anglès va editar els treballs de títol homònim i “Tellin’ stories”, dos dels seus punts àlgids, The Charlatans es va unir a la moda del brit pop, però llavors va ser eclipsat per conjunts com Blur o Oasis, encara que la formació liderada per Burgess, que ha incorporat el guitarrista Mark Collins i el teclista Tony Rogers, ha mantingut una línia força regular i amb positives ressenyes de la crítica en molts casos, en una trajectòria en què han destacat obres com “Who we Touch” i “Modern nature”.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: THE STONE ROSES

 

Banda formada en plena efervescència Madchester pel cantant Ian Brown, el guitarrista John Squire, el baixista Mani i el bateria Reni. El quartet anglès va realitzar un debut històric mitjançant un àlbum de títol homònim, que va suposar un important èxit comercial i també va rebre l’aclamació de la crítica especialitzada.

Després d’un segon treball, “Second Coming”, que no va ser tan ben valorat pels mitjans de comunicació, tot i que es va vendre força bé, el grup britànic es va desintegrar per fortes diferències entre els seus components i va obrir un llarg parèntesi, tancat de manera breu per portar a terme una gira, doncs The Stone Roses va tornar a desaparèixer al cap de pocs anys.

 

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE LLUÍS LLACH

 

- Abril del 74 (Viatge a Ítaca).

- Campanades a morts (Campanades a morts).

- Com un arbre nu (Com un arbre nu).

- El bandoler (sense àlbum d’estudi).

- Ítaca (Viatge a Ítaca).

- Que tinguem sort (... i si canto trist).

- Si arribem (... i si canto trist).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: HAPPY MONDAYS

 

Happy Mondays va estar integrat pel cantant Shaun Ryder, el guitarrista Mark Day, el baixista Paul Ryder, el bateria Gary Whelan i el teclista Paul Davis, afegint-s’hi més tard el ballarí i percussionista Mark Berry i la vocalista Rowetta.

Tot i que el grup va ser fundat a començaments dels anys 80, no va ser fins a finals d’aquella dècada quan la banda britànica va aconseguir un èxit important com una de les principals representants de l’escena Madchester, la cultura rave, la nova psicodèlia o els ritmes de l’acid – House, fet que no va evitar la dissolució de la formació durant els inicis del decenni dels 90.

 

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: NEW ORDER

 

Quan el torturat cantant Ian Curtis va posar punt i final a la seva vida, els altres tres integrants de Joy Division, el guitarrista Bernard Sumner, el baixista Peter Hook i el bateria Stephen Morris, van portar a terme la fundació de la banda New Order, juntament amb la teclista Gillian Gilbert, parella sentimental de Sumner, que va convertir-se en el nou vocalista de la formació.

New Order, que va abandonar la freda i plujosa Manchester per establir-se a la càlida i lluminosa illa balear d’Eivissa, va deixar enrere la música sinistra, fosca i pessimista de Joy Division i va optar per uns ritmes dance, alegres i ballables, fet ben constatat en històrics treballs com l’inicial “Movement”, “Power, corruption and lies”, on es va acabar afegint el clàssic “Blue Monday”; “Tecnique”, potser el seu punt àlgid de creativitat i amb la presència de l’extraordinària cançó “Run”, i “Republic”.