- Elevation (Marquee moon).
- Glory (Adventure).
- Guiding light (Marquee moon).
- Marquee moon (Marquee moon).
- Prove it (Marquee moon).
- The dream’s dream (Adventure).
- Venus (Marquee moon).
- Elevation (Marquee moon).
- Glory (Adventure).
- Guiding light (Marquee moon).
- Marquee moon (Marquee moon).
- Prove it (Marquee moon).
- The dream’s dream (Adventure).
- Venus (Marquee moon).
- La mort del vocalista de Queen Freddy Mercury
(foto) a causa del SIDA.
- El suïcidi del líder de Nirvana Kurt Cobain.
- El deteriorament de la gran estrella del pop
dels anys 80 Michael Jackson.
- La crisi de llegendes dels 80 com el mateix
Jackson, Prince o George Michael.
- La definitiva decadència de bandes
històriques com The Rolling Stones o The Who.
- El baixista dels Stones Bill Wyman, membre
fundador del mític grup, va decidir abandonar els seus il·lustres companys.
- Alguns experts assenyalaven que el brit pop
era escassament original i que repetia conceptes del pop – rock del Regne Unit
de les dècades dels 60 i 70.
- És possible que algun sector del rock
independent i alternatiu fos massa semblant al comercial i radiofònic.
- Les formacions de laboratori van viure una
gran era.
- Les crítiques que va rebre el pop – rock en
català de l’època, al qual s’acusava de comercial, poc original i proper a la
Generalitat convergent.
Lloc de naixement: Berlín (Alemanya).
Dècades: 60 i 70.
Gèneres: pop i rock.
Principal àlbum: Enigmático Mike (1969).
El millor: durant uns anys va ser un símbol del
rock hispà.
El pitjor: conegut essencialment com a cantant
i líder de Los Bravos.
El cantant alemany Mike Kennedy, fruit de les
seves estades estivals a Mallorca, va formar a Espanya el grup Los Bravos, que
es va convertir en tot un fenomen internacional durant l’època franquista.
Després de la dissolució de la banda, que va tenir diverses reunificacions,
Kennedy va iniciar una carrera en solitari més discreta, en què hi va destacar
el single “La lluvia”.
Robert Plant va ser el vocalista de la
llegendària formació de hard rock Led Zeppelin, que van completar el
guitarrista i fundador Jimmy Page, el baixista John Paul Jones i el bateria
John Bonham. El grup britànic, que va gravar recordats i molt ben valorats
àlbums amb denominació numèrica, no només ha passat a la història com una de
les bandes pioneres i més importants del gènere, sinó que varis experts el
presenten com un dels principals grups de la dècada dels 70 en línies generals,
potser només superat pels mítics The Rolling Stones. Led Zeppelin es va desfer
arran de la mort de Bonham i a continuació Plant va tenir una més modesta experiència
en solitari.
Una cançó: Stairway to heaven (Led Zeppelin IV,
Led Zeppelin).
Un àlbum: Led Zeppelin IV (Led Zeppelin).
- Casa en venda (Un estrany poder).
- Els ocells (Espècies per catalogar).
- Ja no ens passa (Només d’entrar hi ha sempre
el dinosaure).
- La llum que no se’n va (Un estrany poder).
- La merda se’ns menja (Bed & Breakfast).
- Liverpool (Bed & Breakfast).
- Louisiana o el camps de cotó (Espècies per
catalogar).
- El moviment grunge, molt emparentat a la
generació X del cinema.
- L’èxit de bandes nord-americanes com Rem,
Pixies, Sonic Youth, Nirvana, Pearl Jam (foto), Foo Fighters o Smashing
Pumpkins.
- El brit pop va triomfar espectacularment al Regne
Unit.
- L’auge de grups britànics com Pulp, Suede,
Blur, Oasis, Belle & Sebastien, Travis o Primal Scream.
- El ressorgiment de mites com Neil Young i
Iggy Pop.
- L’esclat comercial del rock alternatiu.
- Una de les èpoques daurades del techno, de manera
especial a Alemanya i França.
- Un gran moment del rock independent espanyol,
amb Los Planetas i el festival Internacional de Benicàssim al capdavant.
- El període més popular del pop – rock en
llengua catalana, amb conjunts com Sau, Sopa de Cabra o Els Pets.
- Almenys al principi de la dècada, la
desaparició de l’auto-complaença dels 80.
Lloc de naixement: Seattle (Estats Units).
Dècades: 80, 90, 00, 10 i 20.
Gèneres: jazz i soft
pop.
Principals àlbums: Breathless (1992), Miracles:
the holiday album (1994) i The moment (1996).
El millor: un gran èxit durant el primer lustre
dels 90.
El pitjor: excés d’elegància i sofisticació.
El saxofonista Kenny G va tenir cert impacte a
la crítica mitjançant el seu àlbum “Duotones”, per després anar-se’n allunyant
del jazz per apropar-se al pop, mitjançant un estil molt lleuger, elegant,
sofisticat i tou, en el que es coneix en anglès com a easy listening. Tot i que
llavors no va tenir les millors ressenyes dels mitjans de comunicació,
l’intèrpret de Seattle va tenir un excel·lent període comercial durant els 90.