MOMENTS DECISIUS DE LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: THE CLASH SE SEPARA

 

L’any 1979, el quartet britànic The Clash va arribar al seu cim creatiu amb el doble àlbum “London calling”, sense cap mena de dubte, una de les obres mestres de la història de la música popular, però, a poc a poc, The Clash va anar perdent força al mateix temps que els dos líders del grup, Joe Strummer i Mick Jones, anaven agreujant les seves diferències. Finalment, Jones va marxar, per formar la banda Big Audio Dynamite, i tot i que el conjunt anglès va editar un nou disc, va optar per la separació, moment en què Strummer va fundar la formació The Mescaleros. 

NADA SURF

 

Lloc de fundació: Nova York (Nova York – Estats Units).

Formació: Matthew Caws (veu i guitarra), Daniel Lorca (baix) i Ira Elliot (bateria).

Dècades: 90, 00, 10 i 20.

Gèneres: rock alternatiu.

Principal àlbum: Let go (2002).

Altres fonamentals: High / low (1996) i  Lucky (2008). 

El millor: el single inicial “Popular”.

El pitjor: els hi va costar el beneplàcit de la crítica en gran format.

El trio novaiorquès Nada Surf, fundat per Matthew Caws i Daniel Lorca, als quals es va unir Ira Elliot, va triomfar ràpidament mitjançant el seu primer senzill, l’extraordinari “Popular”, però, en canvi, l’àlbum inicial, “High / low”, produït pel líder, cantant  i guitarrista de The Cars Rik Ocasek, no va comptar amb unes ressenyes tan positives, que si va tenir sis anys més tard el treball “Let go”.

ASH

 

Lloc de fundació: Downpatrick (Irlanda del Nord – Regne Unit).

Formació inicial: Tim Wheeler (veu i guitarra), Mark Hamilton (baix) i Rick McMurray (bateria).

Altres components bàsics: Charlotte Hatherley (guitarra i veu).

Dècades: 90, 00, 10 i 20.

Gèneres: pop, rock, punk revival, rock dur, grunge, rock alternatiu i brit pop.

Principal àlbum: 1977 (1996).

Altres fonamentals: Nu – clear sounds (1998) i Free all angels (2001)

El millor: un dels grups que va posar el punk de nou de moda.

El pitjor: l’abandonament de Hatherley.

La banda nord-irlandesa Ash va començar com a trio, format per Tim Wheeler, Mark Hamilton i Rick McMurray, però, després de l’àlbum inicial “1977”, molt ben considerat per la revista NME, va reclutar Charlotte Hatherley. La formació de Downpatrick va utilitzar diversos estils com punk, hard rock o grunge i, d’alguna manera, es va integrar al brit pop, tot i que no va aprofundir massa en la moda imperant al Regne Unit mitjan els anys 90.

LES 10 MILLORS CANÇONS DE LLUÍS LLACH

 

- Abril 74

- Campanades a morts

- Com un arbre nu

- Cop de destral

- El bandoler

- La gallineta

- L’estaca

- Que tinguem sort

- Si arribeu

- Viatge a Ítaca

L’odre és alfabètic.

MAGIC NUMBERS

 

Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit).

Formació: Romeo Stodart (veu, guitarra i teclats), Michele Stodart (baix, teclats, percussió i veu), Angela Gannon (Melòdica, percussió i veu) i Sean Gannon (bateria).

Dècades: 00 i 10.

Gèneres: pop independent.

Principal àlbum: The Magic Numbers (2005).

Altres fonamentals: Those the brokes (2006) i The runaway (2010).

El millor: la sincronització de veus entre els germans Stodart.

El pitjor: pel que fa al tema comercial, de més a menys.

Romeo Stodart i Sean Gannon van fundar a Londres el conjunt The Magic Numbers, el qual es va traslladar a Nova York, quan les germanes de tots dos, Michele Stodart i Angela Gannon, s’hi havien unit. El quartet, que va ser comparat a The Flaming Lips, va rebre la influència de bandes melòdiques i hippys nord-americanes dels anys 60, com The Mamas & the Papas o Lovin’ Spoonful. 

BARK PSYCHOSIS

 

Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit).

Formació inicial: Graham Sutton (veu, guitarra i teclats), John Ling (baix), Mark Simnett (bateria) i Daniel Gish (teclats).

Dècades: 90 i 00.

Gèneres: rock independent, rock experimental, ambient i postrock.

Principal àlbum: Hex (1994).

El millor: potser fundadors de l’anomenat postrock.

El pitjor: només dos àlbums d’estudi i força distanciats en el temps.

El grup britànic Bark Psychosis, malgrat només editar dos àlbums d’estudi, ha passat a la posteritat de la música contemporània per haver d’alguna manera creat el gènere postrock i per tenir una enorme influència en la música de caràcter alternatiu. Malgrat que la banda va estar formada pel seu líder Graham Sutton, John Ling, Mark Simnett i Daniel Gish, pel conjunt anglès van tocar altres músics, tant en els estudis de gravació com en les gires.

THE ZEPHYRS

 

Lloc de fundació: Edimburg (Escòcia – Regne Unit).

Components fixes: Stuart Nicol (veu i guitarra) i David Nicol (baix).

Dècades: 90, 00, 10 i 20.

Gèneres: pop, pop independent, folk rock i shoegazing.

Principal àlbum: When the sky comes down it comes down on your head (2001).

Altres fonamentals: It’s ok not to say anything (1999) i A year for the day (2004).

El millor: l’atmosfera.

El pitjor: molts canvis de personal.

Els germans Stuart i David Nicol van fundar a la ciutat escocesa d’Edimburg la banda The Zephyrs i han estat els únics membres permanents. La formació, que va fitxar pel segell discogràfic de la banda també escocesa Mogwai, va usar, sempre des d’un punt de vista indie, gèneres com el pop i el folk, unint-se a l’estil shoegazing. The Zephyrs han actuat en festivals com el FIM de Benicàssim, el Primavera Sound de Barcelona i el Triku d’Azpeitia.