THE GRATEFUL DEAD

Lloc de fundació: San Francisco (Estats Units).
Formació inicial: Jerry García (veu i guitarra), Bob Weir (guitarra i veu), Phil Lesh (baix), Bill Kreutzmann (bateria) i Mickey Hart (bateria).
Gèneres: flower power, rock psicodèlic, rock progressiu, jam rock, rock, blues rock i country rock.
Dècada principal: 60.
Àlbum estel·lar: American beauty (1970). 
Altres àlbums d’estudi: The Grateful Dead (1967), Anthem of the sun (1968), Aoxomoxoa (1968), Workingman's dead (1969), Wake of the flood (1973), Grateful Dead from the Mars Hotel (1974), Blues for Allah (1975), Terrapin station (1977), Shakedown street (1978), Go to heaven (1980), In the dark (1987), Built to last (1989) i Without a net (1990).
El millor: plena autenticitat hippy / uns espectacles en viu apassionants.
El pitjor: no van poder igualar en estudi les virtuts dels directes / la decadència del flower power va ser també la seva.

Banda genuïnament hippy i psicodèlica, va ser un autèntic fenomen pel que fa a les actuacions en directe, algunes d'elles a la universitat de Berkeley, amb contínues improvisacions i una legió de fans (els anomenats Dead Heads) que els seguien per tot arreu. No obstant, The Gratfeul Dead no va saber plasmar els seus èxits en viu en àlbums d’estudi, malgrat la qualitat de treballs com “Workingman's dead", o “American beauty". A pesar de la decadència del flower power, durant el primer lustre dels 70, el grup va continuar fidel al moviment de les flors fins els darrers dies, habitant en comunes juntament amb familiars i amics.