Lloc de naixement: Nova York (Estats Units).
Gèneres: folk, folk pop, cançó protesta i pop.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Àlbums principals: Joan Báez (1960), Farewell Angelina (1965) i David’s album (1969).
El millor: la seva lluita incansable / símbol històric del folk.
El pitjor: figura immutable / la manera de portar avui les seves protestes, probablement poc actualitzades.
Va ser una de les grans intèrprets de folk en les dècades dels 60 i 70, una clàssica en els diferents festivals de Newport, companya sentimental de Bob Dylan, del qual va adaptar cançons com “Blowin’ in the wind", i sobretot una lluitadora per causes com la pau, en un període on la guerra del Vietnam era vigent, els drets humans o la justícia social. Malgrat que la seva fama va minvar considerablement a partit dels 80, no ha abandonat mai les seves tasques més solidàries, com ha demostrat darrerament en les protestes per la guerra de l’Irak.
Gèneres: folk, folk pop, cançó protesta i pop.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Àlbums principals: Joan Báez (1960), Farewell Angelina (1965) i David’s album (1969).
El millor: la seva lluita incansable / símbol històric del folk.
El pitjor: figura immutable / la manera de portar avui les seves protestes, probablement poc actualitzades.
Va ser una de les grans intèrprets de folk en les dècades dels 60 i 70, una clàssica en els diferents festivals de Newport, companya sentimental de Bob Dylan, del qual va adaptar cançons com “Blowin’ in the wind", i sobretot una lluitadora per causes com la pau, en un període on la guerra del Vietnam era vigent, els drets humans o la justícia social. Malgrat que la seva fama va minvar considerablement a partit dels 80, no ha abandonat mai les seves tasques més solidàries, com ha demostrat darrerament en les protestes per la guerra de l’Irak.
No hay comentarios:
Publicar un comentario