Lloc de fundació: Sevilla (Andalusia).
Formació: Jesús de la Rosa (veu i teclats), Eduardo Rodríguez (veu i guitarra) i Juan José Palacios (bateria).
Gèneres: flamenc rock, rock andalús, rock progressiu i fusió.
Dècades: 70 i 80.
Principals àlbums: Sombra y Luz (1979) i Un encuentro (1980).
El millor: popularitzar la fusió entre flamenc i rock.
El pitjor: les morts de De la Rosa i Palacios.
El trio Triana va ser el grup més popular de l’anomenat rock andalús, el qual va fusionar les arrels del flamenc amb la música rock. La banda sevillana va iniciar la seva trajectòria mitjançant el rock progressiu i simfònic, llavors de moda gràcies a grups com King Crimson, Yes o Emerson, Lake & Palmer, però posteriorment va decidir fer un gir més accessible, època en què va aconseguir el seu èxit més important. La mort de Jesús de la Rosa va provocar la dissolució de la formació, perdent també la vida més tard Juan José Palacios.
Formació: Jesús de la Rosa (veu i teclats), Eduardo Rodríguez (veu i guitarra) i Juan José Palacios (bateria).
Gèneres: flamenc rock, rock andalús, rock progressiu i fusió.
Dècades: 70 i 80.
Principals àlbums: Sombra y Luz (1979) i Un encuentro (1980).
El millor: popularitzar la fusió entre flamenc i rock.
El pitjor: les morts de De la Rosa i Palacios.
El trio Triana va ser el grup més popular de l’anomenat rock andalús, el qual va fusionar les arrels del flamenc amb la música rock. La banda sevillana va iniciar la seva trajectòria mitjançant el rock progressiu i simfònic, llavors de moda gràcies a grups com King Crimson, Yes o Emerson, Lake & Palmer, però posteriorment va decidir fer un gir més accessible, època en què va aconseguir el seu èxit més important. La mort de Jesús de la Rosa va provocar la dissolució de la formació, perdent també la vida més tard Juan José Palacios.
No hay comentarios:
Publicar un comentario