Lloc de fundació: Woking (Anglaterra).
Formació inicial: Paul Weller (veu i guitarra), Mick Talbot (teclats), Steve White (bateria) i Tracie Young (veu).
Altres components bàsics: Dee C. Lee (veu).
Gèneres: rock, new wave, synth pop i soul.
Dècada principal: 80.
Àlbum estel·lar: Café bleu (1984).
Altres àlbums d'estudi: Introducing The Style Council (1983), Our favorite shop (1985), The cost of loving (1987), Confessions of a pop group (1988) i Modernism. A new decade (1998).
Solistes que origina: Paul Weller.
El millor: un altre invent de Weller.
El pitjor: tal com havia succeït amb The Jam, poca vigència.
Paul Weller va decidir posar punt i final a la trajectòria de la mítica banda The Jam, en un moment en què el grup es trobava en el cim de la popularitat, per fundar la formació The Style Council, integrada també per Mick Talbot, el joveníssim Steve White i la vocalista Tracie Young, a qui substituiria Dee C. Lee, futura esposa de Weller. El quartet va oferir una música força diferent a la de The Jam, amb diferents gèneres, més electrònica i força polititzada, amb clares crítiques al govern de Margaret Thatcher.
Formació inicial: Paul Weller (veu i guitarra), Mick Talbot (teclats), Steve White (bateria) i Tracie Young (veu).
Altres components bàsics: Dee C. Lee (veu).
Gèneres: rock, new wave, synth pop i soul.
Dècada principal: 80.
Àlbum estel·lar: Café bleu (1984).
Altres àlbums d'estudi: Introducing The Style Council (1983), Our favorite shop (1985), The cost of loving (1987), Confessions of a pop group (1988) i Modernism. A new decade (1998).
Solistes que origina: Paul Weller.
El millor: un altre invent de Weller.
El pitjor: tal com havia succeït amb The Jam, poca vigència.
Paul Weller va decidir posar punt i final a la trajectòria de la mítica banda The Jam, en un moment en què el grup es trobava en el cim de la popularitat, per fundar la formació The Style Council, integrada també per Mick Talbot, el joveníssim Steve White i la vocalista Tracie Young, a qui substituiria Dee C. Lee, futura esposa de Weller. El quartet va oferir una música força diferent a la de The Jam, amb diferents gèneres, més electrònica i força polititzada, amb clares crítiques al govern de Margaret Thatcher.
No hay comentarios:
Publicar un comentario