STICKY FINGERS

Grup: The Rolling Stones.
Any: 1971.
Formació: Mick Jagger, Keith Richard, Mick Taylor, Bill Wymann i Charlie Watts.
Àlbum d’estudi precedent: Let it bleed (1969).
Àlbum d’estudi posterior: Exile on Main St. (1972).
El millor: “Wild horses”.
El pitjor: la prohibició de la portada a Espanya.

Abans de l’edició d’aquest disc, els Rolling Stones estaven passant per un dels períodes més polèmics de la seva història. El 1968, el guitarrista Brian Jones, que havia deixat ja de ser membre de la banda i havia estat substituït per Mick Taylor, va ser trobat mort a la piscina de la seva residència i, el mateix 1971, un noi va ser assassinat en el festival d’Altamont, en plena actuació del quintet britànic, per un component dels Àngels de l’Infern, grup elegit pels Stones per realitzar tasques de vigilància. No obstant, “Sticky fingers”, número 1 a les dues bandes de l’Atlàntic, està considerat un dels millors treballs que hagi editat mai la formació anglesa i les enciclopèdies l’acostumen a considerar la seva millor obra juntament amb altres clàssics com “Aftermath” o “Beggar’s banquet”. En l’àlbum hi destaquen “Brown sugar”, número u als Estats Units; “Sway”, l’extraordinària “Wild horses”, segons la meva opinió el millor tema en la història dels Stones; "Can't you hear me knocking ?", "I got a blues" i “Sister morphine”, co-escrita amb Marianne Faithfull. Com a anècdota cal comentar que la portada, dissenyada per Andy Warhol, va ser prohibida a Espanya per la dictadura franquista.