Al llarg de la seva extensa, admirable i fructífera carrera, els canvis de registre del mític Bob Dylan han estat constants. Les principals mutacions del cantautor nord-americà han estat les següents:
Electrificació. Els inicis de Dylan, una vegada va abandonar la seva Minnesota natal i es va establir al Greenwich Village de Nova York, van ser els del típic trobador folk acústic, en un període en què va composar els cèlebres temes “Blowin’ in the wind” i “The times, they are a-changin’”. Tanmateix, poc després que el grup The Byrds realitzés un rítmic cover de la seva cançó “Mr. Tambourine man”, va decidir aparèixer en un concert amb una guitarra elèctrica. Malgrat que els puristes del folk que hi havien entre el públic van obligar-lo a canviar d’instrument, el canvi del cantautor de Duluth no es fer esperar. L’àlbum “Highway 61 revisited” va ser el símbol de la reconversió.
Accident. Després de les edicions del doble “Blonde on blonde” i “John Wesley Harding”, durant la seva consolidació elèctrica, Dylan va patir un greu accident de moto, que a punt va estar de causar-li la mort. Després de la convalescència, el compositor es va tancar en una residència de Nashville, juntament amb el grup The Band, per preparar el retorn. Aquest es va produir amb un nou canvi important en la seva carrera artística, doncs Dylan havia deixat enrere les composicions que parlaven de la pau o la injustícia social i s’havia convertit en un lletrista críptic i surrealista. A més, el músic va decidir endinsar-se en altres gèneres com el rythm & blues i el country, estil en què va gravar “Nashville skyline”.
Cristianisme. Jueu de naixement, Dylan va decidir reconvertir-se al Cristianisme després d’un període una mica irregular, quan per exemple va actuar i va realitzar la banda sonora del film “Par Garrett & Billy the Kid”, de Sam Peckinpah; va dirigir la controvertida i llarguíssima pel·lícula “Renaldo & Clara” i va escriure el llibre “Taràntula”. La trilogia cristiana d’àlbums del cantautor va ser composta pels discs “Slow train coming”, “Saved” i “Shot of love”. Quan ja feia anys que havia finalitzat aquella època, l’autor nord-america va actuar al Vaticà davant el papa Joan Pau II.
Electrificació. Els inicis de Dylan, una vegada va abandonar la seva Minnesota natal i es va establir al Greenwich Village de Nova York, van ser els del típic trobador folk acústic, en un període en què va composar els cèlebres temes “Blowin’ in the wind” i “The times, they are a-changin’”. Tanmateix, poc després que el grup The Byrds realitzés un rítmic cover de la seva cançó “Mr. Tambourine man”, va decidir aparèixer en un concert amb una guitarra elèctrica. Malgrat que els puristes del folk que hi havien entre el públic van obligar-lo a canviar d’instrument, el canvi del cantautor de Duluth no es fer esperar. L’àlbum “Highway 61 revisited” va ser el símbol de la reconversió.
Accident. Després de les edicions del doble “Blonde on blonde” i “John Wesley Harding”, durant la seva consolidació elèctrica, Dylan va patir un greu accident de moto, que a punt va estar de causar-li la mort. Després de la convalescència, el compositor es va tancar en una residència de Nashville, juntament amb el grup The Band, per preparar el retorn. Aquest es va produir amb un nou canvi important en la seva carrera artística, doncs Dylan havia deixat enrere les composicions que parlaven de la pau o la injustícia social i s’havia convertit en un lletrista críptic i surrealista. A més, el músic va decidir endinsar-se en altres gèneres com el rythm & blues i el country, estil en què va gravar “Nashville skyline”.
Cristianisme. Jueu de naixement, Dylan va decidir reconvertir-se al Cristianisme després d’un període una mica irregular, quan per exemple va actuar i va realitzar la banda sonora del film “Par Garrett & Billy the Kid”, de Sam Peckinpah; va dirigir la controvertida i llarguíssima pel·lícula “Renaldo & Clara” i va escriure el llibre “Taràntula”. La trilogia cristiana d’àlbums del cantautor va ser composta pels discs “Slow train coming”, “Saved” i “Shot of love”. Quan ja feia anys que havia finalitzat aquella època, l’autor nord-america va actuar al Vaticà davant el papa Joan Pau II.
No hay comentarios:
Publicar un comentario