Intèrpret: Raimon.
Any: 1963.
Gènere: nova cançó catalana.
Àlbum d’estudi: cap.
El millor: tret de sortida de la nova cançó.
El pitjor: de vegades fa l’efecte que sigui l’única peça que ha gravat Raimon.
Mentre anava de “paquet” en una moto, Raimon Pelegero, nascut a la localitat valenciana de Xàtiva, va composar el tema “Al vent”, que amb el pas del temps es va convertir en un inqüestionable clàssic de la nova cançó catalana, que llavors iniciava la seva trajectòria. El tema escrit pel cantautor valencià és possible que sigui la peça més emblemàtica del moviment dels 16 jutges, juntament amb “L’estaca” de Lluís Llach i “Paraules d’amor” de Joan Manuel Serrat. A inicis de la dècada dels 60, malgrat que llavors la dictadura franquista va fer una petita, gairebé insignificant, obertura, interpretar en català era tota una aventura i heroïcitat, però la cançó va poder editar-se sense grans entrebancs. Amb els anys, Raimon es ca convertir en la principal icona de la nova cançó, juntament amb els ja citats Llach i Serrat, a més de Maria del Mar Bonet.
Any: 1963.
Gènere: nova cançó catalana.
Àlbum d’estudi: cap.
El millor: tret de sortida de la nova cançó.
El pitjor: de vegades fa l’efecte que sigui l’única peça que ha gravat Raimon.
Mentre anava de “paquet” en una moto, Raimon Pelegero, nascut a la localitat valenciana de Xàtiva, va composar el tema “Al vent”, que amb el pas del temps es va convertir en un inqüestionable clàssic de la nova cançó catalana, que llavors iniciava la seva trajectòria. El tema escrit pel cantautor valencià és possible que sigui la peça més emblemàtica del moviment dels 16 jutges, juntament amb “L’estaca” de Lluís Llach i “Paraules d’amor” de Joan Manuel Serrat. A inicis de la dècada dels 60, malgrat que llavors la dictadura franquista va fer una petita, gairebé insignificant, obertura, interpretar en català era tota una aventura i heroïcitat, però la cançó va poder editar-se sense grans entrebancs. Amb els anys, Raimon es ca convertir en la principal icona de la nova cançó, juntament amb els ja citats Llach i Serrat, a més de Maria del Mar Bonet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario