A finals del decenni dels 50 va aparèixer a Londres el moviment Mod, clarament enfrontat a la cultura rock que va dominar durant la dècada. Tanmateix, el corrent no va triomfar de forma plena fins mitjan els anys 60, gràcies a l’èxit de bandes com The Who o The Small Faces. Les principals característiques de la moda en van ser els vestits i gavardines, la fascinació pel disseny italià, les motos scooter, les anfetamines o la preferència pel gènere del rythm & blues, sense oblidar però altres estils com pop, soul o ska.
El quartet The Who, malgrat que és possible que no fos una formació mod genuïna i de gran autenticitat, va acabar sent el grup més important i popular del moviment i va facturar himnes històrics de la subcultura com “My generation”, “I can’t explain” o “The kids are alright”. Posteriorment, la banda encapçalada pel compositor i guitarrista Pete Townshend va experimentar altres camins, però el 1973, quan la moda feia temps que havia deixat enrere la seva època estel·lar, va editar l’òpera rock “Quadrophenia”, que va tenir també la seva versió en film.
Un altre quartet, The Small Faces (foto), va ser l’altra gran banda protagonista del corrent mod. El grup liderat pel cantant, guitarrista i compositor Steve Marriott, va ser probablement més autèntic que The Who, però indiscutiblement no va comptar amb una trajectòria tan llarga, històrica i exitosa. La formació va deixar per a la posteritat cançons com “All or nothing”, va ser clau en el desenvolupament del hard rock i va originar dos dels conjunts més populars de la primera meitat dels anys 70: Humble Pie i The Faces.
El fenomen mod va perdre força a partir dels 70, però el moviment ha tingut varis revivals, començant pel que va motivar el ja significat àlbum “Quadrophenia” i sobretot el que va tenir lloc entre finals de la mateixa dècada dels 70 i els inicis del decenni dels 80, la qual va tenir la banda The Jam, amb Paul Weller al capdavant, com la gran protagonista.
No hay comentarios:
Publicar un comentario