LES 50 MILLORS CANÇONS D’INTÈRPRETS I GRUPS CATALANS

Ai Dolors ! (Manel)
Aniversari (Manel)
Ara que tinc 20 anys (Joan Manuel Serrat)
Aviones plateados (El Último de la Fila)
Banda de rock (Manel)
Cada Minut (Sopa de Cabra)
Cadillac solitario (Loquillo y los Trogloditas)
Captatio benevolentiae (Manel)
Centinelas (Sidonie)
Corrandes de la parella estable (Manel)
Deixa’t portar (Gossos)
El bandoler (Lluís Llach)
El far del sud (Sopa de Cabra)
El mar (Manel)
El rei de les coses (Roger Mas)
El rompeolas (Loquillo y los Trogloditas)
Els ocells (Els Amics de les Arts)
Els teus somnis (Sopa de Cabra)
Foc al cor (Bars)
Insurrección (El Último de la Fila)
L’home dibuixat (Jaume Sisa)
La bola de cristall (Manel)
La merda se’ns menja (Els Amics de les Arts)
La mort em ve a buscar (Els Pets)
La nit s’acaba (Gossos)
La presó del rei de França (Companyia Elèctrica Dharma)
La tieta (Joan Manuel Serrat)
Lápiz y tinta (El Último de la Fila)
Let it flow (Sidonie)
Liverpool (Els Amics de les Arts)
Los ángeles no tenen hélices (El Último de la Fila)
Louisiana o els camps de cotó (Els Amics de les Arts)
M’enganxo (Sopa de Cabra)
Mala sang (Sopa de Cabra)
Mar antiguo (El Último de la Fila)
Mi calle (Lone Star)
Niña inmantada (Love of Lesbian)
Qualsevol nit pot sortir el sol (Jaume Sisa)
Que tinguem sort (Lluís Llach)
Qui n’ha begut (Mishima)
Rock’n roll star (Loquillo y los Intocables)
Si arribeu (Lluís Llach)
Si tu m’ho dius (Roger Mas)
Siempre libre (Loquillo y los Trogloditas)
Temps era temps (Joan Manuel Serrat)
Tu nombre me sabe a hierba (Joan Manuel Serrat)
Una fiblada a la pell (Els Pets)
Una tarde en el parque (Love of Lesbian)
Universos infinitos (Love of Lesbian)
Viatge a Ítaca (Lluís Llach)

A la foto el quartet Manel, que amb 7 és qui més cançons aporta.

Nota: aquesta llista està confeccionada en ordre alfabètic i es troba sotmesa a canvis i variacions.

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: LA MÚSICA POP DURANT LA DÈCADA DELS 90

Els 90 van suposar un important canvi en relació als 80, doncs podríem afirmar que va ser l’època de l’esclat, a nivell popular, de la música indie i alternativa, fonamentalment gràcies a la irrupció a la ciutat de Seattle del gènere grunge, de l’aparició al Regne Unit del brit pop o de l’èxit comercial de formacions com Nirvana, Pearl Jam, Pixies, Red Hot Chili Peppers o REM.

Aquesta explosió indie, però, no va significar que aquell pop més comercial, accessible, de ràpid consum i de ràdio-fórmules, que havia tingut un gran impuls durant la dècada anterior, continués comptant amb un gran èxit, encara que, per exemple, Michael Jackson, l’indiscutible rei del pop dels 80, va editar discs molt d’en tant en tant i va iniciar la seva deriva que, molt a poc a poc, el va portar fins a la mort, l’any 2009. Així, per exemple, van triomfar intèrprets i grups com Mariah Carey, la recentment desapareguda Whitney Houston, Backstreet Boys o Spice girls, entre molts d’altres.

Pel que fa al marc alternatiu, sens dubte el moviment més important va ser el brit pop, allò que podríem dir que va suposar el retorn del pop-rock britànic a les seves arrels, als anys 60 i 70, mitjançant intèrprets com The Beatles, The Kinks, David Bowie o T Rex, entre d’altres. Les principals bandes del corrent van ser Elastica, Pulp, Suede (foto) o The Verve, a més de Blur i Oasis, el grups estel·lars del gènere, que van mantenir una intensa lluita mediàtica.

Quant a l’estat espanyol, a més a més del pop més accessible típic de Los 40 Principales i altres ràdio-fórmules, van aconseguir irrompre formacions de caire alternatiu com els asturians Australian Blonde, que van triomfar gràcies al hit “Chup chup”; els andalusos Los Planetas, grup de culte de l’indie espanyol, o els mallorquins Sexy Sadie, potser els més propers a les característiques del brit pop.

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: EL GARAGE ROCK

Els conjunts de garage rock, que té les seves arrels a l’Amèrica dels anys 60, va ser un gènere dur, cru, directe i allunyat de qualsevol tipus de sofisticació, es van veure influenciats per bandes que van protagonitzar l’anomenada british invasion, com ara els anglesos The Kinks, The Small Faces, The Troggs o The Who, així com els nord-irlandesos Them, que van editar “Gloria”, un dels temes més populars de l’estil.

El nom del gènere es deu al fet que molts d’aquells joves assajaven les seves cançons en el garatge de la residència de la família d’un d’ells, normalment en el suburbi d'alguna gran ciutat. Els primers grups de garage rock van passar gairebé desapareguts i van comptar amb una trajectòria, la majoria dels casos, força curta, destacant noms com The Beau Brummels, The Kingsmen, coneguts per la seva popular peça “Louie, Louie”; The Seeds, The Sonics, The Standells o The Wailers.

En els anys 70, el gènere va passar pel seu millor moment, fonamentalment per l’aparició de MC5 i The Stooges (foto), dos grups sorgits a la ciutat de Detroit, a la l’estat de Michigan, mitjançant una música agressiva, primitiva, dura, senzilla i directe, tot plegat a través d’unes actuacions en viu caracteritzades pel seu salvatgisme. El cantant i líder de The Stooges, Iggy pop, va continuar la tendència ja en solitari i va ser clau per a l’explosió del punk, estil molt influenciat pel garage.

Els últims temps, ha tingut lloc un revival del garage rock, dintre del marc de la música alternativa i independent, gràcies a formacions com Franz Ferdinand, The Hives, The Strokes, potser la banda més important en aquest renaixement; The Vines o The White Stripes.

KEANE

Lloc de fundació: Battle (Anglaterra).
Formació clàssica: Tom Chaplin (veu i guitarra), Tim Rice – Oxley (baix, piano i veu), Jesse Quin (baix) i Richard Hugues (bateria).
Altres components bàsics: Dominic Scott (guitarra).
Gèneres: pop, rock, piano rock i rock alternatiu.
Dècades: 90, 00 i 10.
Principal àlbum: Under the iron sea (2006).
El millor: una de principals bandes del primer decenni del segle XXI.
El pitjor: pel que fa a l’estil, una mica a l’ombra de Coldplay.

Tom Chaplin, Tim Rice – Oxley i Richard Hugues van formar a finals dels 90 Keane, que va tenir també com a membre original Dominic Scott, ràpidament substituït per Jesse Quin. El grup anglès s’ha caracteritzat sempre per la importància que li ha donat al piano, interpretat per Rice – Oxley, fet que l'ha apropat als famosos Coldplay i als nord-americans The Fray. A mesura que han passat els anys, el quartet ha anat incorporant sons electrònics al seu repertori.

THE WEIGHT

Grup: The Band
Any: 1968.
Formació: Robbie Robertson, Rick Danko, Levon Helm, Garth Hudson i Richard Manuel.
Gènere: folk rock.
Àlbum d’estudi: Music from big pink.
El millor: reconeguda com una de les grans cançons de la música popular.
El pitjor: lluny de ser un gran èxit comercial.

The Band va aconseguir certa celebritat com a banda d’acompanyament de Bob Dylan, amb qui per exemple va col·laborar en el doble àlbum “Blonde on blonde”. Posteriorment, la formació canadenca va voler anar una mica més enllà i va decidir començar una trajectòria al marge del cantautor nord-americà. El debut del quintet va consistir en l’aclamat treball “Music from big pink”, del qual es va extreure la cançó “The weight”, escrita pel guitarrista Robbie Robertosn i convertida en el seu més gran èxit. La peça, que segons Allmusic compta amb la influència del director aragonès de cinema Luis Buñuel, és un dels temes folk més bells de tots els temps i diferents publicacions, entre elles Rolling Stone, l’han considerat una de les millors cançons de la història. “The weight” ha estat molt versionada, entre d’altres intèrprets, per Aretha Franklin, The Grateful Dead o el duo català Sau.

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: PROBLEMES EMOCIONALS

Les vides artístiques de Jimi Hendrix i Janis Joplin van se força similars: es van veure involucrats en el moviment hippy, van trobar-se immersos en la moda psicodèlica i van ser reconeguts com dos dels millors intèrprets del segon lustre dels 60, però també van tenir importants problemes de tipus emocional, circumstància que els va portar a tots dos a un intens consum de drogues i a la posterior mort.

Després de treballar alguns anys de músic d’estudi, Hendrix va ser descobert al Greenwich Village de Nova York pel baixista dels Animals, Chas Chandler, qui se’l ve endur cap a Anglaterra, on va formar el trio Experience. Amb el grup es va erigir com el millor guitarrista de la música rock i va editar tres àlbums històrics: “Are you experienced ?”, “Axis: bold as love” i “Electric ladyland”.

Una vegada va decidir instal·lar-se a Califòrnia, Joplin es va integrar al grup hippy The Big Brother & the Holding Company, amb els quals va brillar, gràcies a una impressionant veu, en el llegendari festival de Monterey, organitzat el juny de 1967. Després d’editar l’àlbum “Cheap thrills”, va abandonar la banda per llançar-se en solitari, quan va gravar el treball pòstum “Pearl”.

No obstant, i malgrat l’èxit, l’admiració del públic i l’aclamació de la crítica, ni el guitarrista de Seattle ni la cantant texana van aconseguir mai l’estabilitat emocional o la tranquil·litat i la felicitat necessàries. És possible, tal com va succeir anys més tard amb l’estrella grunge Kurt Cobain, també originari de Seattle, que no es trobessin còmodes enmig de la fama i la popularitat. El cert és que, tant Hendrix com Joplin, van trobar la mort per l’abús de les drogues quan tots dos comptaven amb 27 anys, la mateixa edat en què també van desaparèixer Brian Jones, Jim Morrison, el citat Cobain i recentment Amy Winehouse.

LES 150 MILLORS CANÇONS DE LA MÚSICA POPULAR D’INTÈRPRETS NORD-AMERICANS

- A clean break. Let’s work (Talking Heads)
- A motel is not a house (Love)
- A song for you (Gram Parsons)
- A woman left lonely (Janis Joplin)
- All i can do is write about it (Lynyrd Skynyrd)
- All the things that i’ve done (The Killers)
- Almost cut my hair (Crosby, Stills, Nash and Young)
- Alone again or (Love)
- America (Simon and Garfunkel)
- Andmoreagain (Love)
- Baby it’s you (The Shirelles)
- Baby, we’ll be fine (The National)
- Badlands (Bruce Springsteen)
- Be sweet (Afghan Whigs)
- Beat on the brat (Ramones)
- Because the night (Patti Smith)
- Back (Pearl Jam)
- Blue (The Jayhawks)
- C'mere (Interpol)
- California dreamin’ (The Mamas & the Papas)
- Californication (Red Hot Chili Peppers)
- Cherub rock (The Smashing Pumpkins)
- Come us you are (Nirvana)
- Comin’ back to me (The Jefferson Airplane)
- Conversation 16 (The National)
- Cry baby ! (Janis Joplin)
- Darkness on the edge of town (Bruce Springsteen)
- Debonair (Afghan Whigs)
- Disarm (The Smashing Pumpkins)
- Doll parts (Hole)
- Elevate me later (Pavement)
- Elevation (Television)
- Everlong (Foo Fighters)
- Evil (Interpol)
- Femme fatale (The Velvet Underground)
- Fight test (The Flaming Lips)
- Fire and rain (James Taylor)
- Fortunate son (Creedence Clearwater Revival)
- Frederick (Patti Smith)
- Free bird (Lynyrd Skynyrd)
- Free money (Patti Smith)
- Friend of mine (The National)
- Gigantic (Pixies)
- Guiding light (Television)
- Hanging on the telephone (Blondie)
- Heaven (Talking Heads)
- Here (Pavement)
- Here comes your man (Pixies)
- Hotel California (The Eagles)
- I’d rain away (The Jayhawks)
- I know there’s an answer (The Beach Boys)
- I wanna be your boyfriend (Ramones)
- I will dare (The Replacements)
- Impossible Germany (Wilco)
- In bloom (Nirvana)
- In the mooth of the desert (Pavement)
- It’s a shame about Ray (The Lemonheads)
- Jesus, etc. (Wilco)
- Just what i needed (The Cars)
- Knocking on heaven’s door (Bob Dylan)
- Lay lady lay (Bob Dylan)
- Losing touch (The Killers)
- Marquee moon (Television)
- Maybe the people would be the times or between Clark and Hilldale (Love)
- Monkey gone to heaven (Pixies)
- My back pages (The Byrds)
- My brain is hanging upside down. Bonzo goes to Pitsburg (Ramones)
- Near wild heaven (REM)
- New kid in town (The Eagles)
- Nitemare hippy girl (Beck)
- 1979 (The Smashing Pumpkins)
- Obstacle 1 (Interpol)
- On call (Kings of Leon)
- One of these nights (The Eagles)
- One of us must know. Soon or later (Bob Dylan)
- Orange crush (REM)
- Otherside (Red Hot Chili Peppers)
- Passenger side (Wilco)
- Perfect day (Lou Reed)
- Pick me up (Dinosaur Jr.)
- Picture this (Blondie)
- Piece of my heart (Big Brother and the Holding Company)
- Please don’t go (KC and the Sunshine Band)
- Prove it all night (Bruce Springsteen)
- Psychokiller (Talking Heads)
- Purple rain (Prince)
- Raisans (Dinosaur Jr.)
- Range life (Pavement)
- Razor blade (The Strokes)
- Read my mind (The Killers)
- Rudderless (The Lemonheads)
- Running on empty (Jackson Browne)
- Samba pa tí (Santana)
- Santa Fe (Beirut)
- Satellite of love (Lou Reed)
- Scar tissue (Red Hot Chili Peppers)
- Search and destroy (The Stooges)
- Secret Meeting (The National)
- Seven nation army (The White Stripes)
- Shouldn't be ashamed (Wilco)
- Simple man (Lynyrd Skynyrd)
- Sixteen blue (The Replacements)
- Skinny love (Bon Iver)
- Smells like a teen spirit (Nirvana)
- Soma (The Strokes)
- Someday (The Strokes)
- Soul kitchen (The Doors)
- Stella was a diver and she was always down (Interpol)
- Summer babe. Winter version (Pavement)
- Sunday morning (The Velvet Underground)
- Suspicious mind (Elvis Presley)
- Sweet baby James (James Taylor)
- Sweet home Alabama (Lynyrd Skynyrd)
- Teenage riot (Sonic Youth)
- Temple (Kings of Leon)
- The ballad of Curtis Creuw (Lynyrd Skynyrd)
- The Daily planet (Love)
- The end (The Doors)
- The end has no end (The Strokes)
- The crystal sheep (The Doors)
- The face (Kings of Leon)
- The promised land (Bruce Springsteen)
- There she goes again (The Velvet Underground)
- Those magic changes (Sha Na Na)
- Thunder road (Bruce Springsteen)
- Till victory (Patti Smith)
- To love somebody (Nina Simone)
- Today (Jefferson Airplane)
- Today (The Smashing Pumpkins)
- Tonight tonight (The Smashing Pumpkins)
- Trigger cut (Pavement)
- Tunic. Song for Karen (Sonic Youth)
- 12 : 51 (The Strokes)
- Under control (The Strokes)
- Under cover of darkness (The Strokes)
- Unknown brother (The Black Keys)
- Visions of Johanna (Bob Dylan)
- Volunteers (Jefferson Airplane)
- Wait for me (Kings of Leon)
- Waiting for the sun (The Doors)
- We can be together (Jefferson Airplane)
- We three (Patti Smith)
- Wharf rat (The Grateful Dead)
- What ever happened (The Strokes)
- What’s going on ? (Marvin Gaye)
- Where is my mind (Pixies)
- White rabbit (Jefferson Airplane)
- Who’ll stop the rain (Creedence Clearwater Revival)
- You don’t miss your water (The Byrds)
- You make me feel a natural woman (Aretha Franklin)

A la foto el grup de Nova York The Strokes, que amb vuit cançons és qui més temes aporta.

Nota: aquesta llista està confeccionada en ordre alfabètic i es troba sotmesa a canvis i variacions.

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: LA MÚSICA POP DURANT LA DÈCADA DELS 80

A diferència d’allò que havia succeït als anys 70, almenys pel que fa al seu primer lustre, els 80 van ser una època estel·lar quant a la música pop, encara que el gènere va arribar a barems comercials que mai s’havien conegut, si tenim en compte conceptes com la quantitat i la continuïtat.

El primer clar exemple de música pop dels anys 80 el tenim en algunes bandes representants del moviment de la new wave i molt especialment del corrent dels nous romàntics, en un període en què, com ja havia succeït una dècada abans amb el glam rock, la imatge es va convertir en un aspecte cabdal en el món de la música popular. Entre els grups que hi van destacar es trobaven ABC, Adam & the Ants, els noruecs A – Ha, Culture Club, Duran Duran, Spandau Ballet (foto) o Wham.

Si bé és veritat que algunes formacions del synth pop, un altre dels gèneres essencials de la new wave, van usar de manera important el pop, com The Cure o Dépéche Mode, va ser el ressorgiment de la música de caràcter elèctric la que va utilitzar abastament l’estil, encara que des dels sectors indies, com va ser el cas de The Smiths, el grup liderat per Morrissey i Johnny Marr, o des de l’humor i el sarcasme dels fugaços Housemartins.

Tanmateix, els dos grans reis del pop del decenni dels 80 van ser els nord-americans Michael Jackson, que ja havia aconseguit l’èxit, acompanyat d’alguns dels seus germans, amb The Jackson Five, i Madonna. El primer va batre pràcticament tots els rècords amb el cèlebre àlbum “Thriller”, mentre que la segona es va convertir en un autèntic fenomen de masses, a més d’influir en un gran número d’artistes de l’època i posteriors amb treballs com “Like a prayer”.

MARQUEE MOON (CANÇÓ)

Grup: Television.
Any: 1977.
Formació: Tom Verlaine, Richard Lloyd, Fred Smith i Billy Ficca.
Gènere: new wave.
Àlbum d’estudi: Marquee moon.
El millor: la compenetració entre les guitarres de Verlaine i Lloyd.
El pitjor: més èxit al Regne Unit que no pas al seu país.

El punk nord-americà va tenir força diferències amb el britànic i, amb excepcions com en el cas dels Ramones, va tenir uns aires més intel·lectuals, complexos i elaborats. D’aquesta manera no és estrany que un cançó de més de 10 minuts de durada, amb un llarguíssim passatge instrumental i amb un caràcter jam que recordava la banda hippy The Grateful Dead, pogués ser interpretada per un dels grups representants del punk neoyorquí com el quartet Television, formació pionera del local CBGB encapçalada pels guitarristes Tom Verlaine, també cantant, i Richard Lloyd. La peça, una autèntica obra mestra que en directe va tenir una versió encara més extensa, va suposar un èxit relatiu a la Gran Bretanya, però gairebé va passar desapercebuda als Estats Units.

MEDITERRÁNEO (CANÇÓ)

Intèrpret: Joan Manuel Serrat.
Any: 1971.
Gènere: cançó d’autor.
Àlbum d’estudi: Mediterráneo.
El millor: elegida la millor cançó popular espanyola de tots els temps per diferents mitjans.
El pitjor: potser Serrat, pel que fa a fama i popularitat, no ho ha pogut superar mai.

Els inicis artístics de Joan Manuel Serrat van estar emmarcats en el moviment de la nova cançó catalana i dels 16 jutges, quan per exemple va editar l’àlbum “Ara que tinc 20 anys”, però amb el pas del temps, el cantautor del barri barceloní del Poble Sec, es va anar distanciant del corrent i va començar també a interpretar en llengua castellana, idioma amb el qual va adaptar poetes com Antonio Machado o Miguel Hernández. El 1971, Serrat va aconseguir un gran triomf amb l’elapé “Mediterráneo” i sobretot amb la cançó del mateix títol, la qual va suposar un enorme èxit, tant a l’estat espanyol com a Llatinoamèrica.

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: CBGB

En principi, i tal com les sigles ho deixen clar, el local novaiorquès CBGB va ser ideat per a actuacions de country, bluegrass i blues, encara que la situació va canviar mitjan la dècada dels 70, quan el propietari Hilli Kristall va donar entrada a intèrprets i bandes que protagonitzarien el punk de la ciutat dels gratacels.

Dos dels artistes més influents del punk nord-americà, el gal·lès John Cale, exintegrant de la banda The Velvet Underground, i la poeta Patti Smith, van ser alguns dels primers artistes que van interpretar al local, com també ho farien grups claus de la contracultura com Blondie, Ramones, Richard Hell & the Voidoids, Talking Heads o Television, que va ser la primera formació punk en actuar-hi.

Igualment, van tocar-hi grups originaris de la l’altra banda de l’Atlàntic com Damned, un dels conjunts pioners del punk britànic; el trio The Police, que hi va fer el seu debut als Estats Units, en un període en què encara no eren massa coneguts fora del Regne Unit, o la formació irlandesa U 2, sense oblidar conjunts nord-americans apareguts anys més tard, representants del revival punk, com Good Charlotte o Green Day, entre d’altres.

Tanmateix, les conjuntures econòmiques poc en saben de temes com la història, la nostàlgia o els sentiments, i el CBGB va ser denunciat per la comunitat de veïns corresponent per la seva morositat. Malgrat la lluita de diversos col·lectius, com els dels mateixos artistes, no es va poder evitar el tancament del local l’any 2006 i una actuació de Patti Smith hi va posar fi.

ELS 100 MILLORS ÀLBUMS DE LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POPULAR

- A rush of blood to the head (Coldplay)
- Abbey road (The Beatles)
- Absolution (Muse)
- After the gold rush (Neil Young)
- Aftermath (The Rolling Stones)
- Alligator (The National)
- Antics (Interpol)
- Aqualung (Jethro Tull)
- Batiscafo Katiuskas (Antònia Font)
- Because of the times (The Kings of Leon)
- Beyond (Dinosaur Jr.)
- Black holes and revelations (Muse)
- Bloodsports (Suede)
- Blur (Blur)
- Brothers (The Black Keys)
- Butterflies (Sexy Sadie)
- Californication (Red Hot Chili Peppers)
- Come around sundown (The Kings of Leon)
- Coming up (suede)
- Country life (Roxy Music)
- Croocked rain, croocked rain (Pavement)
- Darkness on the edge of town (Bruce Springsteen)
- Daydream nation (Sonic Youth)
- Déja vu (Crosby, Stills, Nash and Young)
- Diesel and dust (Midnight Oil)
- Different class (The Pulp)
- Disintegration (The Cure)
- Dog man star (Suede)
- Doolittle (Pixies)
- Easter (Patti Smith)
- Elephant (The White Stripes)
- Exile on Main street (The Rolling Stones)
- Face to face (The Kinks)
- First impressions of the earth (The Strokes)
- Forever changes (Love)
- Funeral (Arcade Fire)
- Goo (Sonic Youth)
- Glasvegas (Glasvegas)
- Harvest (Neil Young)
- High violet (The National)
- Horses (Patti Smith)
- Hotel California (The Eagles)
- Is this it ? (The Strokes)
- It's a shame about Ray (Lemonheads)
- Lamperetes (Antònia Font)
- Layla and other assorted love songs (Derek and the Dominos)
- London Calling (The Clash)
- Marquee moon (Television)
- Mellon Collie and the infinite sadness (The Smashing Pumpkins)
- Neon bible (Arcade Fire)
- Never mind the bollocks... here the Sex Pistols (The Sex Pistols)
- Nevermind (Nirvana)
- OK computer (Radiohead)
- Outlandos d’amour (The Police)
- Parallel lines (Blondie)
- Paris 1919 (John Cale)
- Parklife (Blur)
- Rid of me (PJ Harvey)
- Room of fire (The Strokes)
- Rubber soul (The Beatles)
- Sam's town (The Killers)
- Sargent Pepper’s lonely hearts club band (The Beatles)
- Screamadelica (Primal Scream)
- Setting sons (The Jam)
- Siamese dream (The Smashing Pumpkins)
- Sky blue sky (Wilco)
- Slanted and enchanted (Pavement)
- Something else by the Kinks (The Kinks)
- Sound affects (The Jam)
- Sticky fingers (The Rolling Stones)
- Surfer Rosa (Pixies)
- Surrealistic pillow (Jefferson Airplane)
- Sweet baby James (James Taylor)
- The Beatles. The white album (The Beatles)
- The bends (Radiohead)
- The boxer (The National)
- The Cars (The Cars)
- The Clash (The Clash)
- The Doors (The Doors)
- The head on the door (The Cure)
- The man who (Travis)
- The queen is dead (The Smiths)
- The rise and fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars (David Bowie)
- The suburbs (Arcade Fire)
- The Velvet Underground and Nico (The Velvet Underground)
- The Who sell out (The Who)
- This is harcore (The Pulp)
- This year’s model (Elvis Costello and the Attractions)
- To bring you my love (PJ Harvey)
- Tonight's the night (Neil Young)
- Turn on the bright lights (Interpol)
- 12 Memories (Travis)
- Unknown pleasures (Joy division)
- Urban hymns (The Verve)
- Violator (Dépéche Mode)
- What’s the story. Morning glory (Oasis)
- Who’s next (The Who)
- Wish you where here (Pink Floyd)
- X and y (Coldplay)
- Yankee hotel foxtrot (Wilco)

A la foto The Beatles, que amb 4 treballs són qui més àlbums aporten.

Nota: aquesta llista està confeccionada en ordre alfabètic i es troba sotmesa a canvis i variacions.

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: LA MÚSICA POP A LA DÈCADA DELS 70

Durant el segon lustre de la dècada dels 60, la música pop va entrar en certa crisi quan nous gèneres, més complexos, complicats i elaborats, com el rock psicodèlic, el rock progressiu, el hard rock o altres estils avantguardistes com el jazz rock van entrar clarament en l’escena de la música pop-rock.

La majoria d’aquestes tendències musicals van viure el seu període àlgid durant la primera meitat del decenni dels 70 amb bandes com Emerson, Lake & Palmer, King Crimson, Pink Floyd o Yes, pel que fa al prog rock; Deep Purple o Led Zeppelin, quant al rock dur, o els grups de músics com Chick Corea o John McLaughlin, en allò que es refereix a la fusió entre jazz i rock.

Tanmateix, el pop, ni molt menys, va desaparèixer del panorama musical i molts representants que van protagonitzar la moda del glam rock, com Mott the Hoople, Slade (foto), T Rex o el mateix David Bowie, van utilitzar el gènere en una gran part de les seves composicions. Així mateix, formacions progressives o simfòniques, com Electric Light Orchestra o Supertramp, van ser essencialment bandes pop.

Mitjan el decenni, les diferents avantguardes van començar a notar la crisi, més aviat perquè el públic va començar a cansar-se dels inacabables desenvolupaments instrumentals, el llarg minutatge de les cançons o la gran quantitat d’àlbums de caràcter conceptual, i el rock primigeni i el pop van tornar a situar-se en un lloc capdavanter de la música popular, mitjançant nous gèneres com el pub rock, el punk rock o la new wave.

IL MIO CANTO LIBERO (CANÇÓ)

Intèrpret: Lucio Battisti.
Any: 1972.
Gènere: pop.
Àlbum d’estudi: Il mio canto libero.
El millor: un inqüestionable clàssic de la música italiana.
El pitjor: Battisti compta amb altres grans cançons, però poc conegudes fora d'Itàlia.

El cantant i compositor musical Lucio Battisti i el lletrista Mogol, que va col·laborar igualment amb altres artistes italians, van formar un duo estel·lar durant la dècada dels 70, quan per exemple van portar a terme temes com “La canzone del sole”, “Anche per te”, “Comunque bella” o “I giardini di marzo”. No obstant, i sense cap mena de dubte, el cim comercial el van aconseguir amb “Il mio canto libero”, un hit que va superar fronteres, amb un gran èxit a Espanya, on fins i tot la peça va ser traduïda al castellà. Posteriorment, a mesura que Battisti s’acostava a barems més progressius i experimentals, l’intèrpret i Mogol van optar per la separació.

HEVIA

Lloc de naixement: Villaviciosa (Astúries).
Gèneres: folk, música celta i world music.
Dècades: 90 i 00.
Principal àlbum: Tierra de nadie (1998).
El millor: “Tierra de nadie”.
El pitjor: és difícil fer-li ombra a Carlos Núñez.

L’asturià José Ángel Hevia és un gaiter i flautista guanyador de diversos premis musicals i un fervent defensor de l’oficialitat del bable, la llengua del Principat d’Astúries. El seu gran èxit comercial va tenir lloc l’any 1998 amb l’edició de l’àlbum “Tierra de nadie”, que es va convertir en un enorme èxit a Espanya, va vendre força bé en altres estats europeus com Itàlia i va arribar, encara que sembli difícil imaginar-s’ho, a dalt de tot dels “40 Principales”.

LES 150 MILLORS CANÇONS D’INTÈRPRETS I GRUPS BRITÀNICS

- A day in the life (The Beatles)
- A flood (Fanfarlo)
- A night like this (The Cure)
- A song from under the floorboard (Magazine)
- A wither shade of pale (Procol Harum)
- Afternoon tea (The Kinks)
- Alison (Elvis Costello)
- All or nothing (The Small Faces)
- All the young dudes (Mott the Hoople)
- Anarchy in the UK (The Sex Pistols)
- Anyday (Derek & the Dominos)
- Baba O’Riley (The Who)
- Beast of burden (The Rolling Stones)
- Because you’re frightened (Magazine)
- Behind blue eyes (The Who)
- Bell bottom blues (Derek & the Dominos)
- Bettlebum (Blur)
- Bigmouth strikes again (The Smiths)
- Black star (Radiohead)
- Boys don’t cry (The Cure)
- Burning sky (The Jam)
- Can’t get out of my head (Electric Light Orchestra)
- Changes (David Bowie)
- Clampdown (The Clash)
- Comets (Fanfarlo)
- Cosmic dancer (T Rex)
- Daddy’s gone (Glasvegas)
- Death of a clown (The Kinks)
- Dishes (Pulp)
- Disorder (Joy Division)
- Don’t let me down (The Beatles)
- Don’t look back in anger (Oasis)
- End of the century (Blur)
- Enjoy the silence (Dépéche Mode)
- Epitaph (King Crimson)
- Every day is like sunday (Morrissey)
- Fake plastic trees (Radiohead)
- First of the gang to die (Morrissey)
- Five years (David Bowie)
- Flowers and football tops (Glasvegas)
- Foot to cry (The Rolling Stones)
- Gimme shelter (The Rolling Stones)
- Gloria (Them)
- God save the queen (The Sex Pistols)
- Happiness is a warm gun (The Beatles)
- Happy to hang around (Travis)
- Hateful (The Clash)
- Here comes the flood (Peter Gabriel)
- Heroes (David Bowie)
- Hey Jude (The Beatles)
- Honky tonk women (The Rolling Stones)
- I don’t like mondays (The Boomtown Rats)
- I don’t want to go to Chelsea (Elvis Costello & the Attractions)
- I know it’s over (The Smiths)
- I’m gotta time (Oasis)
- I’m so bored with the USA (The Clash)
- In between days (The Cure)
- It’s my own chating heart that makes me cry (Glasvegas)
- Jackie Collins existencial question time (Manic Street Preachers)
- Karma police (Radiohead)
- Keep on running (Spencer Davis Group)
- Kid (The Pretenders)
- Killing moon (Echo and the Bunnymen)
- Lady Stardust (David Bowie)
- Layla (Derek and the Dominos)
- Legs (PJ Harvey)
- Let down (Radiohead)
- Let it be (The Beatles)
- Let it loose (The Rolling Stones)
- Ladies and gentlemen. Dice rolls (Kasabian)
- Life on Mars ? (David Bowie)
- Little wing (Jimi Hendrix Experience)
- Live forever (Oasis)
- Lola (The Kinks)
- Lovesong (The Cure)
- Love will tear us apart (Joy Division)
- Made of stone (The Stone Roses)
- Mary Anne and the shaky arm (The Who)
- Message in a bottle (The Police)
- Misfits (The Kinks)
- Missed (PJ Harvey)
- Moonage daydream (David Bowie)
- Morning glory (Oasis)
- My generation (The Who)
- My girl (Madness)
- Mistery achievment (The Pretenders)
- New dawn fades (Joy Division)
- Out of time (The Rolling Stones)
- Policy of truth (Dépéche Mode)
- Pretty vancance (The Sex Pistols)
- Private hell (The Jam)
- Pure and easy (The Who)
- Re-offender (Travis)
- Road (Ocean Colour Scene)
- Rosie won’t you play come home (The Kinks)
- Round and round (New Order)
- Roxanne (The Police)
- Rudie can’t fail (The Clash)
- Run (New Order)
- Run (Snow Patrol)
- Shadowplay (Joy Division)
- She’s living home (The Beatles)
- Sister morphine (The Rolling Stones)
- So lonely (The Police)
- Solsbury hill (Peter Gabriel)
- Something (The Beatles)
- Stairway to heaven (Led Zeppelin)
- Star (David Bowie)
- Starlight (Muse)
- Strawberry fields forever (The Beatles)
- Street spirit. Fade out (Radiohead)
- Sway (The Rolling Stones)
- Sylvia (Pulp)
- Telephone line (Electric Light Orchestra)
- Teenage kicks (The Undertones)
- Tell me truth (Derek & the Dominos)
- The beautiful occupation (Travis)
- The bends (Radiohead)
- The boy with the thorn in his hide (The Smiths)
- The circle (Ocean Colour Scene)
- The day we caught the train (Ocean Colour Scene)
- The endless plain of fortune (John Cale)
- The fear (Pulp)
- The kids are alright (The Who)
- The power (Suede)
- The universal (Blur)
- The wind cries Mary (Jimi Hendrix Experience)
- There is a light that never goes out (The Smiths)
- Thicks and thieves (The Jam)
- Tin soldier (The Small Faces)
- Tiny dancer (Elton John)
- Too much of my mind (The Kinks)
- Tops (The Rolling Stones)
- Torn and frayed (The Rolling Stones)
- Transmission (Joy Division)
- Tunnel of love (Dire Straits)
- Twenty-four hours (Joy Division)
- Underwear (Pulp)
- Universal soldier (Donovan)
- Wasteland (The Jam)
- Watching the detectives (Elvis Costello)
- We are the pigs (Suede)
- While my guitar gently weeps (The Beatles)
- White man in the Hammersmith Palais (The Clash)
- Wild horses (The Rolling Stones)
- Wild world (Cat Stevens)
- Writing to reach you (Travis)
- Wish you were here (Pink Floyd)
- You really got me (The Kinks)
- Ziggy stardust (David Bowie)

A la foto una instantània de 1966 de The Beatles, que amb 10 temes són els que aporta més cançons.

Nota: aquesta llista està confeccionada en ordre alfabètic i es troba sotmesa a canvis i variacions.

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: LA PROTEST SONG

La cançó protesta, encara que va tenir la seva època més significativa durant la dècada dels 60, quan hi van tenir lloc el període daurat dels folk singers o la contra-cultura hippy, compta amb molts anys d’antiguitat i ha tingut vigència a través de tota la història de la música popular fins als nostres dies.

Dos dels grans precursors de la protest song en van ser els llegendaris Woody Guthrie (foto), un dels grans referents de Bob Dylan, i Pete Seeger, homes claus per a l’aparició d’una gran quantitat de cantautors que van triomfar durant el decenni dels 60 i que van ser protagonistes en aquella època al festival folk de la localitat de Newport, com van ser els casos del significat Dylan, Joan Báez, Judy Collins, Phil Ochs o el trio Peter, Paul & Mary, entre d’altres.

L’època del flower power va significar un altre període àlgid dels temes amb missatge de protesta, en un moment en què la Guerra del Vietnam passava per un dels seus capítols més cruents, devastadors i polèmics, però el gènere, pel que fa al món anglosaxó, va caure en certa decadència durant els 70, dècada que, pel contrari, va tenir un gran arrelament a l’estat espanyol, de manera molt especial a Catalunya, en els últims anys de la dictadura de Francisco Franco i els primers de la transició cap a la democràcia.

Quant als últims temps, la cançó protesta ha tingut una gran importància pel que fa als músics negres, que ja havien estat protagonistes durant l’època del black power a finals dels 60 i començaments dels 70, mitjançant formacions com Sly & the Family Stone. El gènere hip hop, sorgit als carrers de grans ciutats nord-americanes com Nova York o Los Ángeles, ha estat la via d’expressió darrerament de la població negra i a poc a poc també de la blanca, amb conjunts com Beastie Boys o Massive Attack.

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: ELS GRUPS ARTIFICIALS

Al llarg del temps el més lògic i normal havia estat, quant a la formació de grups de pop-rock, almenys pel que fa a les dècades dels 50, 60 i 70, que un número indeterminat de persones, normalment quatre o cinc, es coneixien, entaulaven amistat i formaven una banda, la qual acostumava a assajar en petits locals com ara el garatge de la residència d’un dels membres.

Tanmateix, i potser malauradament, no sempre la creació d’una formació musical ha estat així, i ja durant el decenni dels 60 hi van haver casos de grups de "laboratori" formats de forma artificial, com per exemple van ser els casos de The Monkees (foto), quan els components va ser seleccionats en un multitudinari càsting per a un programa de televisió, en un intent dels Estats Units de tenir els “seus” Beatles, o dels Archies, l’ agrupació estel·lar del bubblegum, que estava inspirada en una sèrie de dibuixos animats.

No obstant, la fundació artificial de bandes de pop-rock no va ser massa important ni tampoc generalitzada fins a l’arribada dels 80, consolidant-se la situació durant els 90 i la primera dècada de l’actual segle, en un període que gairebé sembla que el més estrany és la creació d’un conjunt a partir del sistema tradicional. Fins i tot, els intèrprets solistes semblen ideats al mil·límetre per experts en el món de la imatge, com en són exemple casos com els de Justin Bieber, Hannah Montana, Britney Spears o fins i tot l’aclamada, des d’alguns sectors, Lady Gaga. Per cert, aquestes joves estrelles acostumen a tenir, amb el pas del temps, grans problemes derivats de les drogues o les depressions.

Entre els grups de “laboratori” sorgits els últims temps es podrien significar les britàniques Spice Girls o els nord-americans Bakstreet Boys, per exemplificar dos dels casos que més èxit han tingut. Aquestes bandes acostumen a estar formades per nois o noies atractius, fotogènics i, sobretot en els cas masculí, que comptin amb una imatge de gendre somniat per una mare corrent i de classe mitjana. També és usual que els diferents components tinguin algunes diferències entre ells, és a dir, per exemple que alguns siguin morenos i d’altres rossos, per fer-ho tot més entretingut.

AFTER THE GOLD RUSH (ÀLBUM)

Intèrpret: Neil Young.
Any: 1970.
Àlbum d’estudi precedent: Everybody knows this is nowhere (1969).
Àlbum d’estudi posterior: Harvest (1972).
El millor: un dels àlbums més aclamats del cantautor de Toronto.
El pitjor: al principi, no va comptar amb massa adeptes.

Després de la dissolució de la banda Buffalo Springfield, Neil Young va iniciar la seva carrera en solitari amb un àlbum de títol homònim i “Everybody knows this is nowhere”, la seva primera obra mestra, en què el compositor canadenc va aparcar les seves arrels folk i country i es va acostar a postulats més rockers. El 1970, Young, que s’havia ajuntat un any abans amb David Crosby, Stephen Stills, amb qui ja havia col·laborat a Buffalo, i Graham Nash, va gravar amb aquests l’aclamat àlbum “Déja Vu” i va editar el seu tercer disc com a solista, “After the gold rush”. Tant pel que fa a les seves cançons del primer àlbum, “Helpless” i “Country girl”, com en les gravades en el segon, el músic d’Ontario va retornar a les seves essències folk i country que l’havien caracteritzat durant l’inici de la seva trajectòria. En el treball analitzat, un dels discs cabdals en la llarga i extraordinària carrera de Young, hi destaquen la peça de títol homònim, “Only love can break your heart”, “When you dance i can really love” o “Southern man”, un dels temes que va motivar el “Sweet home Alabama” de Lynyrd Skynyrd.

MEDINA AZAHARA

Lloc de fundació: Còrdova (Andalusia).
Formació inicial: Manuel Martínez (veu), Miguel Galán (guitarra), Manuel S. Molina (baix), José A. Molina (bateria) i Pablo Rabadán (teclats).
Gèneres: flamenc rock i rock andalús.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Medina Azahara (1980) i La esquina del viento (1981).
El millor: banda pionera en fusionar folklore andalús amb rock.
El pitjor: a l’ombra de Triana.

A finals dels 70, diversos grups van fusionar la música d’arrels flamenques, i també de caire andalusí, amb el rock, en un moviment que es va conèixer com a rock andalús, el qual va tenir Triana i Medina Azahara com a principals exponents. Aquests últims, formats a la ciutat de Còrdova, van triomfar especialment amb la cançó “Paseando por la mezquita”, inserida en el seu àlbum de debut, de títol homònim. Amb el pas dels anys, el grup, sotmès a molts canvis de personal, va anar perdent força.

LES 200 MILLORS CANÇONS DE LA MÚSICA POPULAR EN LLENGUA ANGLESA

- A day in the life (The Beatles)

- A motel is not a house (Love)

- A song from under the floorboard (Magazine)

- A wither shade of pale (Procol Harum)
- A woman left lonely (Janis Joplin)
- After the gold rush (Neil Young)
- Afternoon tea (The Kinks)
- Alison (Elvis Costello)
- All or nothing (The Small Faces)
- All the young dudes (Mott the Hoople)
- Almost cut my hair (Crosby, Stills, Nash and Young)
- Ambulance blues (Neil Young)

- America (Simon and Garfunkel)

- Anarchy in the UK (The Sex Pistols)
- Baba O’Riley (The Who)
- Baby it’s you (The Shirelles)
- Badlands (Bruce Springsteen)
- Be sweet (Afghan Whigs)

- Beast of burden (The Rolling Stones)

- Beat on the brat (Ramones)

- Because the night (Patti Smith)

- Because you’re frightened (Magazine)

- Beds are burning (Midnight Oil)
- Behind blue eyes (The Who)
- Bettlebum (Blur)
- Bigmouth strikes again (The Smiths)

- Black star (radiohead)
- Blue (The Jayhawks)

- Boys don’t cry (The Cure)
- Burning sky (The Jam)
- C'mere (Interpol)
- Clampdown (The Clash)

- Come us you are (Nirvana)
- Conversation 16 (The National)
- Cosmic dancer (T Rex)
- Darkness on the edge of town (Bruce Springsteen)
- Death of a clown (The Kinks)

- Disarm (The Smashing Pumpkins)
- Disorder (Joy Division)
- Don’t let me down (The Beatles)
- Don’t look back in anger (Oasis)
- Down by the river (Neil Young)
- End of the century (Blur)
- Everlong (Foo Fighters)

- First of the gang to die (Morrissey)

- Five years (David Bowie)
- Flowers and football tops (Glasvegas)

- Foot to cry (The Rolling Stones)
- Free bird (Lynyrd Skynyrd)
- Free money (Patti Smith)
- Friend of mine (The National)

- Gigantic (Pixies)

- Gimme shelter (The Rolling Stones)
- God save the queen (The Sex Pistols)
- Guiding light (Television)
- Hanging on the telephone (Blondie)
- Happiness is a warm gun (The Beatles)
- Happy to hang around (Travis)
- Hateful (The Clash)
- Heart of gold (Neil Young)
- Heaven (Talking Heads)
- Heroes (David Bowie)

- Hey Jude (The Beatles)
- Honky tonk women (The Rolling Stones)
- Hotel California (The Eagles)
- How long Marianne (Leonard Cohen)
- I don’t like mondays (The Boomtown Rats)
- I’d rain away (The Jayhawks)

- I hate to say i told you so (The Hives)

- I know it’s over (The Smiths)
- I wanna be your boyfriend (Ramones)

- I’m gotta time (Oasis)
- Impossible Germany (Wilco)
- In between days (The Cure)
- In the mooth of the desert (Pavement)
- Intervention (Arcade Fire)

- Jackie Collins existencial question time (Manic Street Preachers)
- Jesus, etc. (Wilco)
- Just what i needed (The Cars)
- Karma police (Radiohead)

- Kid (The Pretenders)
- Killing moon (Echo and the Bunnymen)
- Lady Stardust (David Bowie)
- Layla (Derek and the Dominos)
- Legs (PJ Harvey)
- Let down (Radiohead)
- Let it be (The Beatles)
- Let it loose (The Rolling Stones)
- Ladies and gentlemen. Dice rolls (Kasabian)

- Life on Mars ? (David Bowie)

- Little wing (Jimi Hendrix Experience)
- Live forever (Oasis)
- Lola (The Kinks)

- Losing touch (The Killers)
- Lovesong (The Cure)
- Love will tear us apart (Joy Division)
- Made of stone (The Stone Roses)
- Marquee moon (Television)
- Maybe the people would be the times or between Clark and Hilldale (Love)
- Message in a bottle (The Police)
- Misfits (The Kinks)
- Missed (PJ Harvey)
- Modern man (Arcade Fire)

- Monkey gone to heaven (Pixies)
- Moonage daydream (David Bowie)

- Morning glory (Oasis)
- My back pages (The Byrds)
- My brain is hanging upside down. Bonzo goes to Pitsburg (Ramones)
- My generation (The Who)
- My girl (Madness)
- Near wild heaven (REM)
- Neighborhood 1 (Arcade Fire)
- New dawn fades (Joy Division)

- 1979 (The Smashing Pumpkins)
- Obstacle 1 (Interpol)

- On call (Kings of Leon)
- One of these nights (The Eagles)
- Orange crush (REM)
- Otherside (Red Hot Chili Peppers)
- Out of time (The Rolling Stones)
- Perfect day (Lou Reed)
- Pick me up (Dinosaur Jr.)
- Picture this (Blondie)
- Piece of my heart (Big Brother and the Holding Company)
- Please don’t go (KC and the Sunshine Band)
- Policy of truth (Dépéche Mode)

- Pretty Vancance (The Sex Pistols)

- Private hell (The Jam)

- Pure and easy (The Who)

- Put down that weapon (Midnight Oil)
- Raisans (Dinosaur Jr.)

- Range life (Pavement)

- Razor blade (The Strokes)
- Redemption song (Bob Marley and the Wailers)
- Re-offender (Travis)
- Rudderless (The Lemonheads)
- Rudie can’t fail (The Clash)

- Run (New Order)
- Running on empty (Jackson Browne)
- Scar tissue (Red Hot Chili Peppers)
- Shadowplay (Joy Division)
- Shouldn't be ashamed (Wilco)
- Simple man (Lynyrd Skynyrd)
- So lonely (The Police)
- Solsbury hill (Peter Gabriel)
- Something (The Beatles)
- Stairway to heaven (Led Zeppelin)
- Star (David Bowie)

- Starlight (Muse)

- Stella was a diver and she was always down (Interpol)
- Strawberry fields forever (The Beatles)

- Street spirit. Fade out (Radiohead)
- Summer babe. Winter version (Pavement)
- Sway (The Rolling Stones)

- Sweet baby James (James Taylor)
- Sylvia (Pulp)

- Telephone line (Electric Light Orchestra)
- Teenage kicks (The Undertones)
- Teenage riot (Sonic Youth)

- The beautiful occupation (Travis)
- The bends (Radiohead)

- The Daily planet (Love)

- The day we caught the train (Ocean Colour Scene)

- The dead heart (Midnight Oil)
- The end (The Doors)
- The endless plain of fortune (John Cale)

- The face (Kings of Leon)

- The kids are alright (The Who)
- The power (Suede)
- There is a light that never goes out (The Smiths)
- There she goes again (The Velvet Underground)

- Thunder road (Bruce Springsteen)
- Tin soldier (The Small Faces)
- Tiny dancer (Elton John)
- To love somebody (Nina Simone)
- Today (The Smashing Pumpkins)
- Tonight tonight (The Smashing Pumpkins)

- Tops (The rolling Stones)
- Transmission (Joy Division)

- Trigger cut (Pavement)
- Twenty-four hours (Joy Division)
- Underwear (Pulp)
- Unknown brother (The Black Keys)

- Waiting for the sun (The Doors)
- Wasteland (The Jam)
- We are the pigs (Suede)
- We used to wait (Arcade Fire)

- What ever happened (The Strokes)
- Where is my mind (Pixies)
- While my guitar gently weeps (The Beatles)
- White man in the Hammersmith Palais (The Clash)
- White rabbit (Jefferson Airplane)
- Who’ll stop the rain (Creedence Clearwater Revival)
- Wild horses (The Rolling Stones)
- Wild world (Cat Stevens)
- Windowsill (Arcade Fire)

- Writing to reach you (Travis)
- Wish you were here (Pink Floyd)
- You really got me (The Kinks)
- Ziggy stardust (David Bowie)

A la foto, una instantània de 1969 dels Beatles, que amb 6, és el grup que més cançons aporta.

Nota: aquesta llista està confeccionada en ordre alfabètic i es troba sotmesa a canvis i variacions.