Els 90 van suposar un important canvi en relació als 80, doncs podríem afirmar que va ser l’època de l’esclat, a nivell popular, de la música indie i alternativa, fonamentalment gràcies a la irrupció a la ciutat de Seattle del gènere grunge, de l’aparició al Regne Unit del brit pop o de l’èxit comercial de formacions com Nirvana, Pearl Jam, Pixies, Red Hot Chili Peppers o REM.
Aquesta explosió indie, però, no va significar que aquell pop més comercial, accessible, de ràpid consum i de ràdio-fórmules, que havia tingut un gran impuls durant la dècada anterior, continués comptant amb un gran èxit, encara que, per exemple, Michael Jackson, l’indiscutible rei del pop dels 80, va editar discs molt d’en tant en tant i va iniciar la seva deriva que, molt a poc a poc, el va portar fins a la mort, l’any 2009. Així, per exemple, van triomfar intèrprets i grups com Mariah Carey, la recentment desapareguda Whitney Houston, Backstreet Boys o Spice girls, entre molts d’altres.
Pel que fa al marc alternatiu, sens dubte el moviment més important va ser el brit pop, allò que podríem dir que va suposar el retorn del pop-rock britànic a les seves arrels, als anys 60 i 70, mitjançant intèrprets com The Beatles, The Kinks, David Bowie o T Rex, entre d’altres. Les principals bandes del corrent van ser Elastica, Pulp, Suede (foto) o The Verve, a més de Blur i Oasis, el grups estel·lars del gènere, que van mantenir una intensa lluita mediàtica.
Quant a l’estat espanyol, a més a més del pop més accessible típic de Los 40 Principales i altres ràdio-fórmules, van aconseguir irrompre formacions de caire alternatiu com els asturians Australian Blonde, que van triomfar gràcies al hit “Chup chup”; els andalusos Los Planetas, grup de culte de l’indie espanyol, o els mallorquins Sexy Sadie, potser els més propers a les característiques del brit pop.
No hay comentarios:
Publicar un comentario