Lloc de fundació: Còrdova (Andalusia).
Formació inicial: Manuel Martínez (veu), Miguel Galán (guitarra), Manuel S. Molina (baix), José A. Molina (bateria) i Pablo Rabadán (teclats).
Gèneres: flamenc rock i rock andalús.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Medina Azahara (1980) i La esquina del viento (1981).
El millor: banda pionera en fusionar folklore andalús amb rock.
El pitjor: a l’ombra de Triana.
A finals dels 70, diversos grups van fusionar la música d’arrels flamenques, i també de caire andalusí, amb el rock, en un moviment que es va conèixer com a rock andalús, el qual va tenir Triana i Medina Azahara com a principals exponents. Aquests últims, formats a la ciutat de Còrdova, van triomfar especialment amb la cançó “Paseando por la mezquita”, inserida en el seu àlbum de debut, de títol homònim. Amb el pas dels anys, el grup, sotmès a molts canvis de personal, va anar perdent força.
Formació inicial: Manuel Martínez (veu), Miguel Galán (guitarra), Manuel S. Molina (baix), José A. Molina (bateria) i Pablo Rabadán (teclats).
Gèneres: flamenc rock i rock andalús.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Medina Azahara (1980) i La esquina del viento (1981).
El millor: banda pionera en fusionar folklore andalús amb rock.
El pitjor: a l’ombra de Triana.
A finals dels 70, diversos grups van fusionar la música d’arrels flamenques, i també de caire andalusí, amb el rock, en un moviment que es va conèixer com a rock andalús, el qual va tenir Triana i Medina Azahara com a principals exponents. Aquests últims, formats a la ciutat de Còrdova, van triomfar especialment amb la cançó “Paseando por la mezquita”, inserida en el seu àlbum de debut, de títol homònim. Amb el pas dels anys, el grup, sotmès a molts canvis de personal, va anar perdent força.
No hay comentarios:
Publicar un comentario