A diferència d’allò que havia succeït als anys 70, almenys pel que fa al seu primer lustre, els 80 van ser una època estel·lar quant a la música pop, encara que el gènere va arribar a barems comercials que mai s’havien conegut, si tenim en compte conceptes com la quantitat i la continuïtat.
El primer clar exemple de música pop dels anys 80 el tenim en algunes bandes representants del moviment de la new wave i molt especialment del corrent dels nous romàntics, en un període en què, com ja havia succeït una dècada abans amb el glam rock, la imatge es va convertir en un aspecte cabdal en el món de la música popular. Entre els grups que hi van destacar es trobaven ABC, Adam & the Ants, els noruecs A – Ha, Culture Club, Duran Duran, Spandau Ballet (foto) o Wham.
Si bé és veritat que algunes formacions del synth pop, un altre dels gèneres essencials de la new wave, van usar de manera important el pop, com The Cure o Dépéche Mode, va ser el ressorgiment de la música de caràcter elèctric la que va utilitzar abastament l’estil, encara que des dels sectors indies, com va ser el cas de The Smiths, el grup liderat per Morrissey i Johnny Marr, o des de l’humor i el sarcasme dels fugaços Housemartins.
Tanmateix, els dos grans reis del pop del decenni dels 80 van ser els nord-americans Michael Jackson, que ja havia aconseguit l’èxit, acompanyat d’alguns dels seus germans, amb The Jackson Five, i Madonna. El primer va batre pràcticament tots els rècords amb el cèlebre àlbum “Thriller”, mentre que la segona es va convertir en un autèntic fenomen de masses, a més d’influir en un gran número d’artistes de l’època i posteriors amb treballs com “Like a prayer”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario