La cançó protesta, encara que va tenir la seva època més significativa durant la dècada dels 60, quan hi van tenir lloc el període daurat dels folk singers o la contra-cultura hippy, compta amb molts anys d’antiguitat i ha tingut vigència a través de tota la història de la música popular fins als nostres dies.
Dos dels grans precursors de la protest song en van ser els llegendaris Woody Guthrie (foto), un dels grans referents de Bob Dylan, i Pete Seeger, homes claus per a l’aparició d’una gran quantitat de cantautors que van triomfar durant el decenni dels 60 i que van ser protagonistes en aquella època al festival folk de la localitat de Newport, com van ser els casos del significat Dylan, Joan Báez, Judy Collins, Phil Ochs o el trio Peter, Paul & Mary, entre d’altres.
L’època del flower power va significar un altre període àlgid dels temes amb missatge de protesta, en un moment en què la Guerra del Vietnam passava per un dels seus capítols més cruents, devastadors i polèmics, però el gènere, pel que fa al món anglosaxó, va caure en certa decadència durant els 70, dècada que, pel contrari, va tenir un gran arrelament a l’estat espanyol, de manera molt especial a Catalunya, en els últims anys de la dictadura de Francisco Franco i els primers de la transició cap a la democràcia.
Quant als últims temps, la cançó protesta ha tingut una gran importància pel que fa als músics negres, que ja havien estat protagonistes durant l’època del black power a finals dels 60 i començaments dels 70, mitjançant formacions com Sly & the Family Stone. El gènere hip hop, sorgit als carrers de grans ciutats nord-americanes com Nova York o Los Ángeles, ha estat la via d’expressió darrerament de la població negra i a poc a poc també de la blanca, amb conjunts com Beastie Boys o Massive Attack.
Dos dels grans precursors de la protest song en van ser els llegendaris Woody Guthrie (foto), un dels grans referents de Bob Dylan, i Pete Seeger, homes claus per a l’aparició d’una gran quantitat de cantautors que van triomfar durant el decenni dels 60 i que van ser protagonistes en aquella època al festival folk de la localitat de Newport, com van ser els casos del significat Dylan, Joan Báez, Judy Collins, Phil Ochs o el trio Peter, Paul & Mary, entre d’altres.
L’època del flower power va significar un altre període àlgid dels temes amb missatge de protesta, en un moment en què la Guerra del Vietnam passava per un dels seus capítols més cruents, devastadors i polèmics, però el gènere, pel que fa al món anglosaxó, va caure en certa decadència durant els 70, dècada que, pel contrari, va tenir un gran arrelament a l’estat espanyol, de manera molt especial a Catalunya, en els últims anys de la dictadura de Francisco Franco i els primers de la transició cap a la democràcia.
Quant als últims temps, la cançó protesta ha tingut una gran importància pel que fa als músics negres, que ja havien estat protagonistes durant l’època del black power a finals dels 60 i començaments dels 70, mitjançant formacions com Sly & the Family Stone. El gènere hip hop, sorgit als carrers de grans ciutats nord-americanes com Nova York o Los Ángeles, ha estat la via d’expressió darrerament de la població negra i a poc a poc també de la blanca, amb conjunts com Beastie Boys o Massive Attack.
No hay comentarios:
Publicar un comentario