Anglaterra, any 1976: d’una banda, la crisi iniciada el 1973, per la desmesurada pujada dels preus del petroli per part dels països exportadors, va provocar una alta xifra d’atur al Regne Unit, de manera especial entre la població jove. D’altra banda, el rock progressiu i simfònic, caracteritzat per exemple per l’excel·lent tècnica instrumental dels seus components, va començar a esgotar el personal i diverses persones, sense massa perícia musical, van formar diferents grups que van portar a la seva màxima expressió l’anomenat “do it yourself” (“Fes-t’ho tu mateix”).
Mentre Londres es trobava en aquell ambient, un dia va entrar en una tenda de roba, dirigida per l’hàbil Malcolm McClaren, un noi amb una samarreta on deia “I hate Pink Floyd” (“Odio Pink Floyd”). El personatge no era cap altre que John Lydon, conegut amb el sobrenom de Johhny Rotten i que estava a punt de convertir-se en el cantant i líder del grup The Sex Pistols, la banda més famosa, popular, polèmica i controvertida del punk rock, que aleshores estava esclatant a la capital britànica.
McClaren no va dubtar en exercir de mànager dels Pistols, els quals només van estar vigents durant més o menys un any, però el suficient temps per muntar diversos escàndols, com en una entrevista televisiva; ser contractats per tres discogràfiques diferents, gravar algunes cançons que han passat a la història, realitzar un canvi de baixista, amb l’entrada del controvertit Syd Vicious, o convertir-se en la banda preferida dels joves antisistema britànics.
El grup va ser totalment coherent amb les seves idees, aquelles que indicaven que no existia cap futur i que als 20 anys ja eres vell, i van deixar-ho estar, encara que posteriorment ha tingut alguna reunificació. Rotten, que va tornar a anomenar-se Lydon, va fundar l’aclamada formació postpunk Public Image Limited, mentre que Vicious va trobar la mort el 1979 a causa d’una sobredosi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario