Eddy Cochran. Intèrpret de clàssics del rock’n roll dels 50 com “Summertime blues”, “Three steps to heaven” i molt especialment “C’mon everybody”, va participar igualment en la pel•lícula “The girl can’t help it”. Va trobar la mort en un accident de carretera.
Bo Diddley. Va rebre el nom The Generator per tractar-se del primer músic que va realitzar la fusió entre el blues i el rock. Influència cabdal per a bandes britàniques de rythm & blues, com The Animals o The Rolling Stones, es va caracteritzar també per la forma quadrada de les seves guitarres o la presència del seu nom en moltes de les seves peces.
Bill Haley. Considerat el fundador del rock’n roll, per la seva interpretació del tema “Rock around the clock”, va ser superat ràpidament per altres cantants més populars com Elvis Presley o Chuck Berry. Va estar acompanyat per la banda dels Comets, formada per Willy Williamson (guitarra), Franny Beeder (guitarra), Al Rex (baix), Ralph Jones (bateria), Johnny Grande (piano i acordió) i Rudy Pompili (saxofon).
Buddy Holly. A mig camí entre el rock’n roll i el country, fet que estava relacionat amb els seus orígens texans, va ser una clara influència per als Beatles, en particular, i per al pop britànic dels anys 60, en general. Va exercir de compositor, va deixar per a la posteritat peces com “Peggy Sue”, “Not fade away” o “That’ll be the day” i va trobar la mort en un dia gèlid, per l’accident de l’avioneta en què viatjava juntament amb The Big Hopper i la jove promesa mexicana Richie Valens, intèrpret de clàssics com “Donna” o “La bamba”. Va ser acompanyat pel grup The Crickets, format per Niki Sullivan (guitarra), Joe B. Mouldin (baix) i Jerry Allison (bateria).
Jerry Lee Lewis. Juntament amb Little Richard, l’intèrpret més espectacular del decenni dels 50. La seva forma de tocar el piano va passar a la posteritat, com també ho van fer cançons com “Whole lotta shakin’ going on” o “Great ball of fire”, que igualment va ser el títol d’un film sobre la seva vida rodat a finals de la dècada dels 80, sota la direcció de Jim McBride. Influït, com Holly, pel country, va ser empresonat per un obscur afer de corrupció de menors.
Carl Perkins. La seva fama la deu sobretot per ser l’autor del clàssic “Blue suede shoes”, encara que la versió més popular és la que va interpretar Elvis Presley. Va patir un accident automobilístic que li va provocar una llarga estada hospitalària.
Little Richard (foto). Famós especialment per dos factors: els seus cèlebres espectacles en directe i el seu hit “Tutti frutti”. L’artista, que va també interpretar peces com “Long tall Sally” i “Good golly, miss Molly”, va decidir abandonar el rock’n roll i centrar-se en la música gospel arran d’estar a punt de morir en un accident aeri.
Gene Vincent. Potser l’intèrpret més fosc i sinistre de la dècada dels 50, anava sempre vestit amb una jaqueta de cuir i va aconseguir una gran celebritat gràcies al tema “Be - bop - a- lula”, interpretat amb el grup The Blue Caps, integrat per Cliff Gallup (guitarra), Willie Williams (guitarra), Jack Neal (baix) i Dickie Harrell (bateria). Després de marxar a Anglaterra, va trobar la mort a l’edat de 36 anys.
The Everly Brothers. El duo format pels germans Don i Phil va passar a la història per hits com “Bye, bye love”, “Wake up little Susie” o “All i have to do is dream”. Gran influència del beat britànic, va ser clau també per a l’aparició d’un altre duet estel•lar, el format per Paul Simon i Art Garfunkel, que va versionar “Bye, bye love”.
The Platters. Grup estel•lar del gènere doo wop, de la mà del productor Buck Ram, va obtenir un gran èxit mitjançant cançons dolces, agradables i romàntiques com “Only you”, “Smoke gets in your eyes”, “My prayer” o “Twilight time”. Format en principi per Tony Williams, com a veu solista, David Lynch, Paul Robi i Herb Reed, va entrar en crisi arran de la marxa del primer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario