La gran influència dels intèrprets folk de la dècada dels 60, l’era daurada del gènere, va ser Woody Guthrie (foto), un home que, per exemple, mitjançant la música, durant els grisos i tràgics dies posteriors a la gran depressió que va causar el crack borsari de Wall Street, l’any 1929, protestava i lluitava contra la pobresa, la misèria o la injustícia social, mentre s’acompanyava d’una guitarra en què sempre hi deia: “this machine kills fascists” (“aquesta màquina mata feixistes”). “This land is your land” va ser la cançó més popular d’una extensa llista de composicions.
L’exemple de Guthrie, que va estar involucrat en diferents llistes negres que el catalogaven de comunista, el va continuar Pete Seeger, qui amb les seves cançons, algunes tradicionals i altres de pròpies, es dedicava a reivindicar la justícia social al llarg del Estats Units, sense oblidar altres aspectes com el pacifisme o el creixent ecologisme. Seeger, que va versionar el “This land is your land” de Guthrie, va composar peces com “I had a hammer (the hammer song)”, de la qual en va fer un cover el trio Peter, Paul & Mary, o “Turn, turn, turn”, que va tenir una versió dels Byrds, el primer grup que va fusionar folk i rock.
A començaments de la dècada dels 60, malgrat que aleshores els Estats Units passaven per un període socio-econòmic força positiu, alguns músics nord-americans cercaven un país més just i equilibrat, en el qual poguessin integrar-se en igualtat de drets sectors de la població aleshores molt castigats i discriminats, com eren el de la dona i de forma molt especial el dels habitants negres, que llavors, de la mà de carismàtics líders com Martin Luther King, lluitaven pels drets civils de la seva raça.
D’altra banda, era una època molt convulsa des del punt de vista militar, doncs aleshores la Guerra Freda va viure alguns dels seus capítols més significatius com la repressió soviètica de la revolta hongaresa a Budapest, el triomf de la revolució cubana, l’intent fallit de derrocar el líder cubà Fidel Castro, la crisi dels míssils a l’illa caribenya, que a punt va estar de fer esclatar un guerra nuclear, la construcció del mur de Berlín o la descolonització, algunes vegades mitjançant la violència, de la majoria dels països del Tercer Món, sense oblidar que al Vietnam, país del sud-est asiàtic que acabava de independitzar-se de França, hi començaven a arribar consellers i soldats nord-americans. Tots aquests fets, juntament amb el record encara més o menys recent de la Segona Guerra Mundial, van motivar grans moviments pacifistes, en els quals es va relacionar de forma exhaustiva la generació folk.
Entre els principals intèrprets folk i de l’anomenada protest song de l’època es trobaven la incansable Joan Báez, Phil Ochs, Judy Collins, el ja significat grup Peter, Paul & Mary o un joveníssim cantautor anomenat Bob Dylan, que era natural de la localitat de Duluth, a l’estat de Minnesota, però que portava ja un temps important actuant en petits clubs del bohemi barri novaiorquès de Greenwich Village, cèlebre graner artístic del qual també van sorgir més tard Jimi Hendrix, el duo Simon & Garfunkel o el grup Lovin’ Spoonful, entre d’altres. Les estrelles folk es reunien periòdicament en un festival que es realitzava a la ciutat de Newport, a l’estat de Rhode Island, on tots junts finalitzaven el certamen interpretant la cançó “With God in our side”, escrita pel propi Dylan.
No obstant, després de tres àlbums, Dylan, un home inquiet i preocupat per aconseguir noves experiències, deixaria aviat la música purament folk i la cançó de caire reivindicatiu i se centraria en l’electrificació del seu repertori, justament quan el grup The Byrds havia versionat la seva peça “Mr. Tambourine man”, en allò què està considerat el punt de partida en la fusió entre folk i rock, sense oblidar l’experimentació d’altres gèneres, com el mateix rock, el blues o fins i tot el country, i una temàtica diferent pel que fa a les lletres, deixant enrere la protesta o el pacifisme i submergint-se en textos més romàntics i, en alguns casos, caracteritzats per certa complexitat i abstracció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario