La cantant Deborah Harry, icona de la banda, i el guitarrista Chris Stein, que ja havien coincidit anteriorment en una altra experiència musical, van fundar Blondie, un dels principals grups del punk i la New Wave de Nova York i també la part més comercial d’aquests moviments a la gran urbs nord-americana, sense que en aquest cas la paraula pugui ser interpretada com un fet pejoratiu. La formació inicial la van completar el baixista Gary Valentine, el bateria Clement Burke i el pianista i organista James Destri, que va compartir la responsabilitat compositiva amb els dos líders.
Després de debutar amb un àlbum de títol homònim, Valentine va abandonar el grup i va ser substituït pel guitarrista i baixista Frank Infante, que va realitzar el seu debut amb el treball “Plastic letters”, en el qual hi destaca el tema “Denis” i que va suposar el precedent de la seva gran obra, “Parallel lines”, un dels millors discs de la dècada dels 70. En l’àlbum, en què hi ha va fer la seva entrada a la banda el baixista Nigel Harrison, compta amb cançons com la fantàstica i trepidant “Hanging on the telephone”, el cover d’una peça poc coneguda; “One way or another”, “Picture this”, “Fade away and radiate”, “Sunday girl” o el hit disco “Heart of glass”.
El sextet va prosseguir bastant bé l’èxit i l’impacte que va suposar “Parallel lines” - que va comptar amb majors vendes a la Gran Bretanya i Austràlia que no pas als Estats Units, on aleshores el moviment punk no va tenir un gran seguiment ni tampoc una important repercussion - amb l’àlbum “Eat to the beat”, on cal significar el tema “Atomic”; el triomfant single “Call me”, la peça més coneguda del grup, juntament amb “Heart of glass”, i “Autoamerican”, amb la cançó d’aires reggae “The tide is high”, però amb el treball “The hunter” va arribar la crisi i la posterior dissolució.
Després de la separació, Harry, dotada d’una brillant i enèrgica veu, i que ha exercit també com a actriu cinematogràfica, per exemple a les ordres de la directora catalana Isabel Coixet, va iniciar una irregular i inconstant carrera en solitari, fins que, acompanyada d’Stein, Burke i Destri, va reunificar Blondie, que va reaparèixer amb el disc “No exit”, el qual va extreure com a senzill “Maria”, que s’ha convertit en un dels indiscutibles clàssics d’una formació que continua vigent i activa durant els nostres dies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario