Nascuda a Chicago i establerta a Nova York, la cantautora, rockera i poeta Patti Smith, considerada una de les grans influències del punk nord-americà, va debutar musicalment amb l’elogiat i reivindicat àlbum “Horses”, treball produït per l’exVelvet Underground John Cale i on es fan evidents les diferències que hi van tenir lloc entre el punk realitzat a Anglaterra i l’efectuat a la gran ciutat dels gratacels, com es pot certificar en pistes com “Birdland”, “Break it up” o “Land: horses / land of a thousand”, complexes, elaborades i intel•lectualitzades, encara que també hi prenen part cançons més directes i accessibles com “Redondo beach”, la sensacional “Free money”, una particular versió del himne garage “Gloria”, del grup nord-irlandès Them, o un cover del clàssic mod “My generation”, del quartet anglès The Who.
Patti Smith (veu i guitarra) es va ajuntar amb Ivan Kral (guitarra), Lenny Kaye (baix), Jay Dee Daugherty (bateria) i Richard Sohl (teclats), amb els quals va gravar els seus primers quatre àlbums: el ja referit i històric “Horses”, “Radio Ethiopia”, “Easter” i “Wave”, tots ells editats durant l’era presidida pel moviment punk, encara que en les últimes dues obres, Bruce Brody va substituir Sohl, fent-se també càrrec dels sintetitzadors.
Després de “Horses”, un àlbum d’autora, no massa accessible i bastant alternatiu, si bé aquest terme encara no s’usava de forma important a la dècada dels 70, Smith va cercar un acostament a un tipus de música més comercial amb “Radio Ethiopia”, en un intent d’apropar-se a un públic més ampli, però per a la premsa especialitzada va suposar un clar pas enrere i el treball va rebre crítiques bastant irregulars.
Seguidament, Smith es va reconciliar amb la crítica amb l’edició d’”Easter”, tot i que l’obra no va tenir l’aclamació unànime del seu primer àlbum. En els disc hi destaquen vàries peces, entre les quals cal significar “Till victory”, “Rock’n roll nigger”, “Privilege, set me free”, “We three” i molt especialment “Because the night”, coescrita amb Bruce Springsteen i sens dubte la cançó més popular de la seva extensa discografia.
“Wave”, el seu quart àlbum i on es troba el tema “Frederick”, dedicat al seu company Fred Sonic Smith, exguitarrista d’MC 5, va significar el final de l’era clàssica de la cantautora nord-americana, que obriria un parèntesi de nou anys sense gravar, al qual hi seguiria un altre de vuit. Entre les seves últimes accions, cal recordar l’actuació al mític local novaiorquès CBGB, del qual va ser assídua, per intentar-lo salvar del tancament, cosa que finalment no es va poder aconseguir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario