Ja s’ha indicat que hi van haver importants diferències entre el punk britànic, de característiques polèmiques, combatives i salvatges, i el nord-americà, més complex, intel•lectualitzat i experimental, però el grup novaiorquès Ramones en va ser una clara excepció, doncs el seu estil, de caire senzill, accessible, directe i primitiu, de simples acords i amb escassa durada de les seves cançons, estava molt més a prop d’aquell que es realitzava a Anglaterra que no pas a la gran urbs dels Estats Units.
Els components originals i clàssics, tots ells ja desapareguts, del grup fundat al districte novaiorquès de Queens, van ser Joey Ramone (veu), Johnny Ramone (guitarra), Dee Dee Ramone (baix) i Tommy Ramone (bateria), malgrat que no eren germans i que cap portava aquest cognom. Posteriorment, formarien també part de la banda Marky Ramone (bateria), CJ Ramone (baix), Richie Ramone (bateria) i l’exintegrant de Blondie Clem Burke (bateria).
L’etapa estel·lar del quartet novaiorquès va estar presidida pels seus quatre primers àlbums, de manera molt especial per l’inicial de títol homònim, el seu treball més emblemàtic i amb una portada icònica, en què hi destaquen les cançons “Blitzkrieg bop”, un autèntic clàssic de la música rock; “Beat on the brat”, amb una tornada inoblidable; “Judy is a punk” i la fantàstica “I wanna be your boyfriend”, signada per tots els integrants de la banda, però una idea bastant personal del bateria Tommy.
Posteriorment, el conjunt de Queens, que va tenir més èxit a la Gran Bretanya, on va realitzar vàries gires, que no pas als Estats Units, va editar “Leave home”, amb la peça “Sheena is a punk rocker”; “Rocket to Russia”, que conté “Do you wanna dance ?”, i “Road to ruin”, que compta amb “I wanna be sedated” i “Needdles and pins”, una esplèndida versió del tema beat del grup de Liverpool The Searchers.
Seguidament, el quartet va entrar en certa decadència, que es va fer més evident i profunda amb el pas dels anys. No obstant, es poden remarcar treballs com “End of the century”, amb el reclam d’un altre dels seus clàssics, “Do you remember rock’n roll radio ?“; “Animal boy”, amb l’extraordinari tema “My brain is hanging upside down (Bonzo goes to Bitburg)”; “Acid eaters”, un àlbum de covers de clàssics del rock de la dècada dels 60, en què cal significar “Substitute” (The Who), “Out of time” (The Rolling Stones), “Somebody to love” (Jefferson Airplane), "When i was young” (The Animals) o “My back pages” (Bob Dylan), i finalment el seu comiat “Adiós amigos”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario