El polifacètic David Byrne, cantant, guitarra rítmica i principal compositor del grup; Jerry Harrison, guitarra solista i excomponent de la formació The Modern Lovers; a més de la baixista Tina Weymouth i el bateria Chris Frantz, aleshores parella sentimental, van fundar el quartet Talking Heads, una de les principals bandes dels moviments del punk i la New Wave de la ciutat de Nova York.
Talking Heads va ser segurament el grup que de manera més clara va representar algunes de les característiques del punk novaiorquès, és a dir, certa intel•lectualitat, un estil força complex, actitud pròxima a l’art rock, que tant va utilitzar una altra banda de la Gran Poma com va ser el cas de The Velvet Underground, una important influència; l’experimentació o, amb el pas dels anys, la utilització d’un tipus de música d’arrel tradicional d’altres regions, com de l’Amèrica Llatina, particularment el Brasil i Cuba, o d’Àfrica.
L’etapa clàssica del quartet nord-americà, assidu del local CBGB, va tenir lloc mitjançant els àlbums “Talking Heads: 77”, un treball molt reivindicat, en què hi destaca la cançó “Psycho killer”, una de les seves peces més comercials i força adient per a l’estil histriònic de Byrne; “More songs of buildings and food”, amb els tema “The big country”; “Fear the music”, que conté “I zimbra”, “Life during wartime”, “Air” i la bella “Heaven”, probablement la seva millor cançó, i l’experimental “Remain in light”, que, això si, compta amb “Once in a lifetime”, un dels seus temes més populars i accessibles, a més de “Crosseyed and painless”.
Seguidament, per tancar la seva primera etapa, la formació va editar un doble àlbum en viu amb el curiós nom de “The name of this band is Talking Heads”, on hi prenien part peces com “A clean break (let’s work)”, “Psycho killer”, “The big country”, “Air” o “Heaven”, i ràpidament es va iniciar una clara decadència, marcada per àlbums que no van comptar amb el beneplàcit de la crítica, que havia elogiat de forma unànime les seves primeres quatre obres.
Tanmateix, el grup va mantenir-se unit durant la totalitat de la dècada dels 80, després de la qual va arribar la separació, moment en què Byrne va iniciar la carrera de solista, molt influïda per la world music, treballant igualment en el cine i la literatura, mentre que Weymouth i Frantz van fundar la banda Tom Tom Club.
No hay comentarios:
Publicar un comentario