Estudiant universitari de literatura, Paul Simon va formar al Greenwich Village de Nova York, juntament amb Art Garfunkel, que a la facultat estava matriculat en matemàtiques, el duo que finalment va portar els seus respectius cognoms, encara que en un principi l’associació es va anomenar Tom & Jerry.
Després d’uns inicis desesperançadors, va arribar una primera separació, durant la qual Simon va intentar l’èxit en solitari, sense aconseguir-lo. Arran d’una nova unió, aquest cop si, el duo va triomfar, especialment gràcies als àlbums “Parsley, sage, rosemary and thyme”, la banda sonora del film “The graduate”, “Bookends” i “Bridge over troubled water”, però després d’aquest últim treball, en el cim de fama i popularitat de la seva carrera, van decidir deixar-ho estar.
En aquest punt, Simon va tornar a provar fortuna en solitari i va obtenir l’èxit, tant des del punt de vista de la crítica com del públic, amb obres com un disc de títol homònim, “There’s goes rhymin’ Simon” o “Still crazy after all these years”, treballs que van convertir el compositor novaiorquès en un dels cantautors més admirats de la música popular, encara que personalment sempre he trobat a faltar en les seves cançons la melòdica veu de Garfunkel, que sense abandonar el món de la música, va convertir-se en un valorat actor cinematogràfic, faceta en què Simon va aparèixer a la pel•lícula “Anni Hall”, de Woody Allen.
Després d’un parèntesi que va tenir lloc durant el segon lustre de la dècada dels 70, Simon es va retrobar amb Garfunkel per oferir un multitudinari concert al Central Park de Nova York, que va tenir la seva versió en àlbum, però l’èxit de l’esdeveniment no va servir perquè l’experiència tingués continuïtat. Posteriorment, Simon va actuar a la pel•lícula “One trick pony”, va gravar “Hearts and bones” i va editar “Graceland”, el disc estel•lar de la seva carrera.
El treball, que va guanyar el premi Grammy al millor àlbum de l’any, comptava amb una perfecta fusió entre el gènere pop – folk i els ritmes de la música sud-africana, sent Simon un dels primers autors en fer un ús extensiu de la world music, moda en què també van brillar compositors com Peter Gabriel i David Byrne. Simon va rebre un munt d’elogis per “Graceland”, en una època on la demencial política de l’apartheid a l’estat de l’Àfrica austral era plenament vigent, encara que des d’alguns sectors se’l va criticar perquè es creia que s’havia apropiat d’una música aliena a la seva cultura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario