Especialment per la seva extraordinària, potent i enèrgica veu, que semblava la d’un intèrpret negre, quan era encara un adolescent, el també guitarrista i teclista Steve Windwood va sorprendre tothom com a cantant de la banda britànica de rythm & blues Spencer Davis Group, que van completar el guitarrista que donava nom a la formació, el seu germà Muff Windwood (baix) i Pete York (bateria). Juntament amb Muff, Steve va abandonar el grup, que va facturar clàssics com “I’m a man”, “Give me some lovin’” o “Keep on running”, per fundar la formació Traffic, amb Dave Mason (baix), Jim Capaldi (bateria) i Chris Wood (teclats, saxofon i flauta).
Traffic, una banda avantguardista, clau en les noves tendències musicals a la Gran Bretanya de finals de la dècada dels 60, i que va utilitzar diferents gèneres com blues rock, jazz rock, rock psicodèlic o rock progressiu, va rebre l’aclamació i els elogis dels mitjans de comunicació gràcies a àlbums com “Mr. Fantasy” o un segon treball de títol homònim, però Windwood va decidir obrir un parèntesi i formar, amb el prodigiós guitarrista Eric Clapton, el baixista Rick Grech i el bateria Ginger Baker, el supergrup Blind Faith, que va tenir una existència fugaç.
Després de la curta experiència de Blind Faith, que només va editar un àlbum, Steve va recompondre Traffic, que va incorporar nous músics. En aquesta segona etapa de la banda, caracteritzada per una major inestabilitat i força canvis de components, va destacar el disc “John Barleycom must die”, que alguns experts consideren la principal obra del grup britànic. Posteriorment, el músic anglès fundaria una associació de jazz rock progressiu anomenada Go, amb Al di Meola (guitarra), l’exSantana Michael Schrieve (bateria), Stoma Yamashata (teclats i percussió) i Klaus Schulze (sintetitzadors).
Finalment, Windwood va deixar enrere els projectes en equip i va iniciar la carrera en solitari, que va tenir unes característiques basades en un tou i sofisticat blue eyed soul, amb un un important èxit a nivell commercial i amb unes crítiques més aviat irregulars. Durant la dècada dels 80 va triomfar amb àlbums com “Talking back to the night”, que conté el radiat hit AOR “Valerie”; “Back in the high life”, amb la cançó “Higher love”, i “Roll with it”, amb la peça de títol homònim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario