HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: ALTRES GRUPS DE LA NEW WAVE (POSTPUNK)

The Boomtown Rats. Grup fundat a Dublín per Bob Geldof (veu), Garry Roberts (guitarra), Pete Briquette (guitarra), Simon Crowe (baix), Gerry Cott (bateria) i Johnny Fingers (piano). Essencialment coneguts gràcies al hit “I don’t like mondays”, número u al Regne Unit, la formació va tenir una trajectòria força irregular. Posteriorment, Geldof es va llançar en solitari, però la popularitat la va obtenir sobretot per ser el creador dels festivals benèfics Live Aid, organitzats a Londres i Philadelphia.

Cabaret Voltaire. Format per Steve Mallinder (veu i baix), Richard H. Kirk (guitarra) i Chris Watson (sintetitzadors), el trio va realitzar una música fosca, inhòspita i sinistra que el va situar com a màxim representant del rock industrial, que en aquell període també utilitzava la banda independent australiana Nick Cave & the Bad Seeds. Anys més tard, la formació es van apuntar a la moda del ritme de l’acid / house.

Durruti Column. Projecte molt particular del guitarrista i pianista Vini Reilly, aquesta banda, que va adoptar el nom del militant anarquista espanyol Buenaventura Durruti, va ser un dels màxims exponents del segell discogràfic independent The Factory, dirigit per Tony Wilson.

Echo & the Bunnymen (foto). Els components clàssics de la banda de Liverpool van ser Ian McCulloch (veu i guitarra), Will Sergeant (guitarra), Les Pattinson (baix) i Pete de Freitas (bateria). El grup, influenciat pel mític quartet californià The Doors i màxim representant de la nova psicodèlia, va editar emblemàtics àlbums com “Crocodiles”, “Porcupine” i sobretot “Ocean rain”, que conté l’esplèndida “The killing moon”. La mort de De Freitas i la marxa del seu líder McCulloch van provocar la dissolució del grup.

Magazine. Howard Devoto (veu), exintegrant del conjunt punk Buzzcoks, va liderar aquest grup britànic, que van completar John McGeoch (guitarra i saxofon), Barry Adamson (baix), Martin Jackson (bateria) i Dave Formula (teclats). Sense abandonar del tot algunes peculiaritatss del punk rock, van adoptar moltes de les característiques de la música de la new wave, com l’ús exhaustiu de teclats i sintetitzadors.

Public Image Limited. El cantant i líder de The Sex Pistols, el controvertit Johnny Rotten, reconvertit en John Lydon, una vegada dissolta la polèmica banda punk, va fundar Public Image Limited (PIL), amb Keith Levene (guitarra), Jah Wobble (baix) i Jim Walker (bateria). PIL va deixar enrere l’energia i ràbia punk i es va centrar en un estil de caire electrònic i experimental.

Siouxsie and the Banshees. Sioux Siouxsie (veu), John Mackay (guitarra i saxofon), Steven Severin (baix) i Kenny Morris (bateria) van fundar aquesta banda gòtica i sinistra que havia flirtejat amb el punk rock i que va passar pel seu període àlgid a principis del decenni dels 80. El grup, que va tenir com a únics membres fixos Siouxsie i Severin, i que va comptar fugaçment amb el futur sex pistol Sid Vicious com a bateria, es va anar diluint a poc a poc.

Ultravox. Quartet integrat inicialment per John Foxx (veu), Stevie Shears (guitarra), Chris Saint John (baix) i Warren Cann (bateria), encara que els principals èxits del conjunt britànic, que havia tingut un curt contacte amb el punk, van tenir lloc sota el lideratge del carismàtic Midge Ure (veu i guitarra), amb el qual la banda va editar l’àlbum “Vienna”, el seu gran triomf, sobretot pel que fa al single de títol homònim. Ultravox va ser una de les primeres formacions de la new wave en utilitzar la música electrònica.

XTC. Després de tenir una experiència amb la moda punk, XTC, conjunt compost inicialment per Dave Gregory (veu, guitarra i teclats), Andy Partritdge (guitarra i veu), Colin Moulding (baix), Terry Chambers (bateria) i Barry Andrews (piano i òrgan), es va consolidar durant els anys 80, en una trajectòria marcada pels elogis de la crítica, l’escàs èxit comercial i l’aclamat àlbum “Skylarking”.