En dues parts es pot dividir la trajectòria del quintet londinenc Spandau Ballet: la primera per la seva presència en el moviment dels nous romàntics, quan va entaular amb Duran Duran certa rivalitat, i la segona per la pràctica d’un soul pop extremadament elegant, net i sofisticat, quan el grup va vendre un munt d’unitats de l’àlbum “True”. La banda va estar sempre formada pels germans Gary Kemp (guitarra), principal compositor del grup, i Martin Kemp (baix), als quals es van unir Tony Hadley (veu), John Keeble (bateria) i Steve Norman (saxofon).
Pel que fa al període estrictament dominat per la new wave, i més concretament pel corrent del nous romàntics, entre finals dels anys 70 i començaments de la dècada dels 80, el quintet anglès, assidu en les actuacions al local londinenc Blitz Club, va editar dos àlbums: “Journeys to glory”, que conté “To cut a long story short”, el seu primer gran èxit, i “Diamond”, amb la cançó “Chant number 1 (i don’t need his pressure on)”.
Una vegada la formació britànica es va distanciar de la moda dels nous romàntics, Spandau Ballet van optar per apropar-se a un pop fusionat amb el soul, bastant influenciat pel so Motown, en una època en què els músics es van vestir de forma molt elegant i sofisticada, durant un període en el qual el grup va cercar una semblança amb l’estil de Roxy Music, sobretot en el paper de crooner de Hadley, que recordava el que havia exercit Bryan Ferry.
En aquesta segona etapa, la banda va gravar el supervendes “True”, que compta amb les peces “Communication”, “Heaven is a secret”, “Gold”, número dos al Regne Unit, i el tema que li dóna títol, numero u a la Gran Bretanya i número quatre als Estats Units. Altres treballs del període van ser “Parade”, amb “Only when you leave”, número tres al rànquing britànic, i “Through the barricades”, que marcava ja la decadència i que compta amb les pistes “How many lies ?” i la cançó de títol homònim.
“Heart of sky”, ja en plena crisi, va ser l’última obra de l’era clàssica d’Spandau Ballet, que més tard es va separar, parèntesi que van aprofitar els germans Kemp per portar a terme projectes individuals. Molts anys més tard, el grup londinenc ha tornat a l’escena amb el disc “Once more”, diferents gires i l’elogiat documental “Soul boys of the western world”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario