L’urbs industrial de Manchester va ser una de les ciutats clau de la música pop – rock britànica dels anys 70 i 80, quan hi van ser fundades bandes com The Buzzcocks, The Smiths, Joy Division, New Order, Durruti Column, Happy Mondays, The Charlatans o The Stone Roses, aquestes sis últimes representants del segell independent The Factory, creat per l’empresari Tony Wilson, i les quatre darreres protagonistes de la part clàssica de l’anomenada escena Madchester.
El moviment va transcórrer durant la totalitat del decenni dels 80 i els primers anys de la dècada dels 90, encara que es podria afirmar que l’era fonamental va tenir lloc, en un període en què The Factory s’havia convertit en La Haçienda, entre el segon lustre dels 80 i el primer dels 90, època en què es va viure un ressorgiment del gènere psicodèlic, fins el punt que es va parlar de 1989 com el segon estiu de l’amor, en record d’aquell de 1967, en plena era hippy.
En la primera etapa en el còmput general, durant els inicis de la new wave, el corrent va estar marcat pel postpunk, quan el llegendari grup Joy Division es va convertir en la banda més significativa del segell The Factory, discogràfica que va simbolitzar el naixement del rock independent al Regne Unit. El suïcidi de Ian Curtis, cantant de la formació, va suposar el final del primer període, encara que New Order, conjunt format pels altres tres membres de l’associació, va passar a ser el principal emblema de la factoria fundada per Wilson.
Posteriorment, en el marc de The Haçienda, el sinistre postpunk va donar pas a ritmes ballables i discotequers, en primer lloc el dance i més tard les influències derivades de l’acid – house, moment en què van destacar bandes com Happy Mondays (foto), The Charlatans, The Stone Roses o els mateixos New Order, llavors instal•lats a l’illa balear d’Eivissa. Aquests grups van ser una clara referència per a formacions que van marcar l’indie rock britànic del decenni dels 90, sent un cas força significatiu el del conjunt escocès Primal Scream.
La pel•lícula “24 hour party people”, títol derivat d’una cançó de Happy Mondays, dirigit per Michael Winterbottom i protagonitzat per Peter Corgan, és una clara mostra per comprendre l’escena que va tenir lloc durant aquella època al Regne Unit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario