Sincerament, mai vaig ser un fan de l’intèrpret nord-americà, fins el punt que durant l’esplendor de la seva carrera em sentia una mica estrany perquè observava que era dels pocs que no gaudia amb els seus discs, vídeos i espectacles (més tard vaig conèixer més gent que pensava com jo). Malgrat tot, no puc obviar grans èxits de l’artista, que va tenir el seu punt àlgid amb la confecció de l’històric àlbum “Thriller”, un treball que evidentment va marcar una era en la música pop.
Els inicis artístics de Michael Jackson es troben en la popular agrupació Jackson V, de la qual en van formar part varis germans, encara que ràpidament Michael va sobresortir-ne clarament. Llavors, la família va estar sotmesa al frenètic ritme de gravacions, concerts i gires amb que Berry Gordy sotmetia a tots els artistes de la seva discogràfica Motown, amb seu a Detroit.
El primer gran èxit de Michael en solitari va ser l’àlbum “Off the wall”, número tres a les dues bandes de l’Atlàntic, però el triomf històric de l’intèrpret va tenir lloc amb el cèlebre i supervendes “Thriller”, el qual va ser número u en un munt d’estats, entre ells els Estats Units i la Gran Bretanya, i va extreure com a singles les cançons “The girl is mine”, amb l’exBeatle Paul McCartney; “Billie Jean”, “Beat it”, “Wanna be startin’ somethin’”, “Human nature”, “PYC (pretty young thing)” i el tema que li dóna títol, que a més va comptar amb la producció d’un vídeo que va fer història.
Potser per les espectaculars repercussions de “Thriller”, possiblement perquè no va poder digerir i assimilar massa bé un èxit estratosfèric, Jackson va iniciar una sèrie d’activitats i rutines estranyes i fins i tot extravagants i estrambòtiques, com la de portar en tot moment una màscara, intentar aclarir-se la cara o una polèmica relació amb infants, que li va portar un munt de problemes de tipus judicial.
Michael es va prendre amb molta calma l’edició d’un nou àlbum, doncs va trigar cinc anys en editar “Bad”, el qual, encara que no va repetir els números del seu predecessor (gairebé era impossible), va suposar un altre gran èxit, per exemple pel que fa als senzills de títol homònim i “I just can’t stop loving you”. Seguidament, quatre anys més tard, va extreure el treball “Dangerous”, un altre triomf planetari, i, abans de la seva mort, “History: past, present and future, book 1” i “Invencible”, que, malgrat ser, com els discs anteriors, número u en varis països, van fer baixar considerablement el nivell tant de popularitat com de vendes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario