Si analitzem l’excel•lent, llarga, prolífica i extraordinària trajectòria del cantautor canadenc Neil Young, que compta, segons els experts, amb una de les discografies més dignes i autèntiques de la història de la música popular, les parts més conegudes, emblemàtiques i remarcables van tenir lloc durant el decenni dels 70, quan va gravar històrics àlbums com “After the goldrush”, “Harvest” o “Tonight’s the night” i va formar part del supergrup que van fundar David Crosby, Stephen Stills i Graham Nash. No obstant, totes les etapes de Young han comptat amb els seus moments destacables i significatius.
Tanmateix, després de flirtejar amb l’estil punk durant la segona meitat de la dècada dels 70, Young, potser una mica incòmode pel llarg mandat del conservador Ronald Reagan als Estats Units, va transitar durant els anys 80 per un període força discret, època en què cap dels seus àlbums va passar a la història, com per exemple ho havia fet anteriorment “Harvest”, ni tampoc va rebre grans valoracions pel que respecta a la premsa especialitzada. Durant aquesta etapa de la seva trajectòria, el compositor de Toronto va continuar col•laborant amb la banda Crazy Horse i amb els seus antics companys Crosby, Stills i Nash, mentre va seguir relacionant-se amb el cinema, per exemple amb el film “Human highbury”, el qual va dirigir amb el pseudònim de Bernard Shakey juntament amb Dean Stockwell, o “Solo trans”, realitzat per Hal Ashby.
Entre finals dels 80 i inicis dels 90 podríem dir que es va produir el ressorgiment de la figura de Young, entre altres motius, perquè la generació grunge, sorgida a la ciutat de Seattle, a l’estat de Washington, així com l’anomenada Generació X, que va marcar bona part del cinema independent nord-americà del període, el van elegir com un dels seus ídols, icones i referents.
D’una banda, l’autor canadenc, que va editar llavors elogiats àlbums com “Freedom” o “Ragged glory”, va col•laborar amb la banda grunge Pearl Jam i va dedicar la cançó “Sleeps with angels”, pertanyent al treball d’idèntic títol, a un dels grans líders del moviment, el cantant i guitarrista de Nirvana Kurt Cobain, que acabava de suïcidar-se.
D’altra banda, dos dels millors directors cinematogràfics nord-americans de les darreres dècades, Jim Jarmusch, un dels principals representants de la Generació X, i Jonathan Demme han col•laborat de forma important amb Young: pel que fa al primer, amb “Dead man”, pel•lícula protagonitzada per Johnny Depp, i “Year of the horse”, sobre concerts amb Crazy Horse, mentre pel que respecta al segon, mitjançant “Neil Young & Crazy Horse: the complex sessions”, “Neil Young: heart of gold”, “Neil Young: trunk show” i “Neil Young: jouneys”, sense oblidar que Neil mateix va dirigir l’obra “Greendale”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario