viernes, 29 de abril de 2016

HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: ARCADE FIRE










Si bé és veritat que la formació també té els seus detractors, que observen el grup com una associació bastant pretensiosa i amb alguns tics de la grandiloqüència dels llegendaris U 2, moltes persones, entre les quals m’hi incloc, considerem la banda quebequesa Arcade Fire com un dels millors conjunts de la música alternativa de l’actual segle XXI.

El grup va ser fundat a Mont-real pel nord-americà Win Butler i la quebequesa Régine Chassagne, també parella sentimental. Més tard, es van unir a la formació canadenca Will Butler, germà menor de Win; Richard Reed Parry, Tim Kingsbury, Jeremy Gara, Sarah Neufeld i Howard Bilerman, que ho va deixar estar després del primer àlbum. Cada component toca varis instruments, destacant, a part dels tradicionals en una banda de rock, com la guitarra, el baix i la bateria, també el piano, l’òrgan, el violí, la viola, el violoncel, la mandolina o el xilòfon. 

“Funeral” va ser l’aclamat debut en gran format del conjunt quebequès. El disc, una de les obres fonamentals de l’escena indie de l’actual segle, compta amb excel·lents pistes com les tres sèries de “Neighborhood”, “Rebellion (lies)”, la lírica “Crown of love” o l’èpica “Wake up”, un dels grans clàssics dels seus interessants concerts, una altra de les virtuts d’Arcade Fire. Tanmateix, “Funeral” només va ser número 23 al Canadà, 37 al Regne Unit i 123 als Estats Units.

La formació de Mont-real va continuar al cim creatiu amb “Neon bible”, un altre treball imprescindible que, aquesta vegada si, a més de mantenir els elogis de la crítica especialitzada, va ser també un gran èxit comercial, aconseguint el número u al Canadà i el segon lloc tant a la Gran Bretanya com a les llistes de Billboard. En l’edició hi destaquen peces com “Keep the car running”, la barroca “Intervention”, “Ocean of noise”, “Windowsill” i la rítmica “No cars go”.  

El tercer àlbum d’estudi d’Arcade Fire, “The suburbs”, és un altra excel·lent obra, encara que potser una mica extensa. En el treball, número u als tres països esmentats en els anteriors paràgrafs, va assolir el Grammy i el brit Awards i conté cançons com la que li dóna títol, “Ready to heart”, “Modern man”, “Suburban war”, “We used to wait” i “Sprawl (mountains beyond mountains)”.

Ja instal·lada com una de les grans bandes a nivell planetari, fins i tot més enllà dels cercles clàssics del rock alternatiu, el grup canadenc va voler canviar dràsticament de registre i el seu quart i fins a la data últim àlbum d’estudi”, “Reflecktor”, amb unes característiques més rítmiques, properes al gènere dance, ha suposat al meu parer un important descens pel que fa al factor qualitatiu. El disc, però, es va alçar fins el primer lloc de les llistes canadenques, britàniques i nord-americanes.  

No hay comentarios: