Si bé és veritat que la formació també té els seus detractors, que observen el grup com una associació bastant pretensiosa i amb alguns tics de la grandiloqüència dels llegendaris U 2, moltes persones, entre les quals m’hi incloc, considerem la banda quebequesa Arcade Fire com un dels millors conjunts de la música alternativa de l’actual segle XXI.
El grup va ser fundat a Mont-real pel
nord-americà Win Butler i la quebequesa Régine Chassagne, també parella
sentimental. Més tard, es van unir a la formació canadenca Will Butler, germà
menor de Win; Richard Reed Parry, Tim Kingsbury, Jeremy Gara, Sarah Neufeld i
Howard Bilerman, que ho va deixar estar després del primer àlbum. Cada
component toca varis instruments, destacant, a part dels tradicionals en una
banda de rock, com la guitarra, el baix i la bateria, també el piano, l’òrgan,
el violí, la viola, el violoncel, la mandolina o el xilòfon.
“Funeral” va ser l’aclamat debut en gran
format del conjunt quebequès. El disc, una de les obres fonamentals de l’escena
indie de l’actual segle, compta amb excel·lents pistes com les tres sèries de
“Neighborhood”, “Rebellion (lies)”, la lírica “Crown of love” o l’èpica “Wake
up”, un dels grans clàssics dels seus interessants concerts, una altra de les
virtuts d’Arcade Fire. Tanmateix, “Funeral” només va ser número 23 al Canadà, 37
al Regne Unit i 123 als Estats Units.
La formació de Mont-real va continuar al cim
creatiu amb “Neon bible”, un altre treball imprescindible que, aquesta vegada
si, a més de mantenir els elogis de la crítica especialitzada, va ser també un
gran èxit comercial, aconseguint el número u al Canadà i el segon lloc tant a
la Gran Bretanya com a les llistes de Billboard. En l’edició hi destaquen peces
com “Keep the car running”, la barroca “Intervention”, “Ocean of noise”,
“Windowsill” i la rítmica “No cars go”.
El tercer àlbum d’estudi d’Arcade Fire, “The
suburbs”, és un altra excel·lent obra, encara que potser una mica extensa. En
el treball, número u als tres països esmentats en els anteriors paràgrafs, va
assolir el Grammy i el brit Awards i conté cançons com la que li dóna títol,
“Ready to heart”, “Modern man”, “Suburban war”, “We used to wait” i “Sprawl (mountains beyond mountains)”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario