Molts es pregunten fins a on hauria arribat la cantant i compositora britànica Amy Winehouse si no hagués trobat la mort l’any 2011 només amb 27 anys, la mateixa edat en què també van desaparèixer mites com Brian Jones, Jimi Hendrix, Janis Joplin, Jim Morrison i Kurt Cobain.
Winehouse, dotada d’una potent, personal i extraordinària veu, i comparada amb autèntiques llegendes com Billie Hallyday o Lauryn Hill, va convertir-se en una de les grans estrelles de la música popular de l’actual segle XXI, va ser ben rebuda tant des dels sectors comercials com aquells més alternatius i va utilitzar gèneres com el jazz i el soul, estil que va revifar amb força en gran part gràcies a ella.
L’artista va debutar amb l’àlbum “Frank”, aclamat per la crítica especialitzada, número tres a la Gran Bretanya i només un èxit relatiu als Estats Units, on va arribar al número 33 de les llistes de Billboard, però va ser amb el seu segon treball, “Back to black”, el darrer d’estudi de la seva discografia, quan es va convertir en un autèntic fenomen mediàtic.
“Back to black” va ser número u al Regne Unit i també en altres països com Alemanya, França, Irlanda, Holanda o Nova Zelanda, tot i que als Estats Units no va poder superar la segona plaça del rànquing. A més, l’obra es va fer amb cinc premis Grammy, entre ells els quatre principals, aconseguint un rècord encara vigent quant a solistes femenines.
Tanmateix, i malgrat l’enorme èxit, i tal com havia succeït unes quatre dècades abans amb estrelles com Hendrix o Joplin, Winehouse no va gaudir mai de l’estabilitat mental necessària i la seva addicció a l’alcohol va omplir pàgines en la premsa sensacionalista britànica fins el dia de la seva mort. El passat any 2015 es va estrenar “Amy”, un elogiat documental sobre al seva figura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario