RAGGED GLORY

Intèrpret: Neil Young.

Any: 1990.     

Àlbum d’estudi anterior: Freedom (1989).  

Àlbum d’estudi posterior: Harvest moon (1992).

El millor: el definitiu renaixement del cantautor canadenc.

El pitjor: alguns poden observar alguns temes excessivament llargs.

Després d’una dècada dels 70 del segle XX per emmarcar, Neil Young va desaparèixer del primer pla musical durant la quasi totalitat dels anys 80, per ressorgir a finals d’aquell decenni arran de la confecció del treball “Freedom”. Seguidament, el compositor de Toronto es va reunir amb el trio Crazy Horse per gravar “Ragged glory”, que va confirmar la recuperació del músic canadenc, doncs el disc va comptar amb unes crítiques notables i, personalment, el considero un dels millors de la seva llarga i prolífica trajectòria, encara que hi pot haver gent que pensi que algunes pistes són excessivament llargues. En l’obra, una de les més endurides de Young, s’hi troben pistes com “Country home” i “White line”, que el compositor ja havia interpretat durant els anys 70; “Fuckin’ up”, en què hi va intervenir el guitarrista de Crazy Horse Frank Sampedro; “Farmer John”, un cover de la banda garage The Premiers; “Days that used to be”, inspirada en el “My back pages” de Bob Dylan, que The Byrds havia popularitzat; la més accessible “The mansion on the hill” o la bella i prolongada “Love and only love”.