El quartet londinenc The Who, format pel
guitarrista i principal compositor Pete Townshend, el cantant Roger Daltrey, el
baixista John Enwhistle i el bateria Keith Moon, va ser, probablement, la banda
més important del pop – rock britànic de la dècada dels 60 del segle XX, només
per darrere de The Beatles i The Rolling Stones. En aquella època, el grup va
ser també la formació més popular del moviment mod, en un període en què va
editar àlbums com “My generation”, “The quick one”, “The Who sell out” o la
famosa òpera rock “Tommy”.
La positiva trajectòria del grup anglès va
continuar durant el decenni següent, quan The Who va gravar el seu treball més
aclamat per la crítica especialitzada, l’excel·lent “Who's next”, en un període
en què la banda britànica va entrar en postulats progressius, llavors de plena
vigència, i el doble “Quadrophenia”, obra conceptual editada en ple revival mod
i que, anys més tard, va ser portada al cinema.
Sempre s’ha comentat que la immersió del grup
londinenc al corrent mod, va ser més per inèrcia, i fins i tot per aprofitar
l’avinentesa que llavors el moviment es trobava en el seu punt àlgid de
popularitat, que no pas per autenticitat, condició que tenien més bandes com
Small Faces o Steampacket, formació que va comptar amb la musa del Swinging
London Julie Driscoll i un joveníssim Rod Stewart de vocalista.
Després de la mort de Moon, un dels millors i
més espectaculars bateries de la història de la música rock, malgrat que The
Who va seguir el seu curs, i va comptar per substituir-lo amb noms importants
com l’exSmall Faces Kenney Jones, ja res va ser el mateix i, des de llavors,
els concerts de la banda anglesa han estat més aviat de nostàlgia, a pesar que
observar-los ja grans interpretar la lletra de l’himne mod “My generation”
sigui com a mínim estrany.
No hay comentarios:
Publicar un comentario