OGDENS’ NUT GONE FLAKE

Grup: Small Faces.

Any: 1968.     

Formació: Steve Marriott, Ronnie Lane, Kenney Jones i Ian McLagan.  

Àlbum d’estudi anterior: There are but for Small Faces (1967).

Àlbum d’estudi posterior: The autumn stone (1969).   

El millor: el moment culminant del grup.

El pitjor: no ser un disc tan recordat com altres de similars en la mateixa època.

Small Faces no va ser una banda tan popular durant la dècada dels 60 com The Who, The Kinks o, evidentment, The Beatles i The Rolling Stones, però el grup londinenc, una de les formacions més genuïnes del moviment mod, va tenir una importància cabdal pel que fa al rock britànic d’aquell històric període, sense oblidar que va comptar amb magnífics compositors com el seu líder, cantant i guitarrista Steve Marriott o el baixista Ronnie Lane. L’àlbum conceptual i psicodèlic  “Ogdens’ nut gone flake”, el quart d’estudi de la seva trajectòria,  va suposar el punt àlgid d’Small Faces, que poc més tard es dissoldria i en sorgirien els grups Humble Pie i Faces. En el treball analitzat, número u al rànquing britànic i clau per comprendre el corrent conegut com a swinging London, hi destaquen l’extraordinària “Afterglow (for your love)”, “Rene”, “Song of a Baker” i “Lazy Sunday”.