The Kinks, gràcies sobretot a l’enginy com a
compositor del seu líder, cantant i guitarrista Ray Davies, va ser una de les
bandes fonamentals del pop – rock britànic de la dècada dels 60, en una època
en què potser, pel que fa a fama i popularitat, només va ser superada per The
Beatles, The Rolling Stones i The Who.
Durant aquell decenni, el quartet londinenc,
que van completar el guitarrista Dave Davies, germà de Ray; el baixista Pete
Quaife i el bateria Mick Avory, va gravar himnes generacionals com “You really
got me” i va editar històrics àlbums com “Face to face” o “Something else by
the Kinks”. Tampoc es pot oblidar el seu pas per la contracultura mod o una
gran influència, 30 anys més tard, en formacions del brit pop com Blur.
Després de la seva època daurada, que va
marcar tot el segon lustre del decenni dels 60, The Kinks va entrar en crisi,
tant des del punt de vista comercial com pel que fa a la crítica dels diferents
mitjans de comunicació, en un període en què Ray es va entossudir en la
realització d'una òpera rock rere l’altra. Fins a la confecció del treball
“Misfits”, ja a finals dels anys 70, el grup londinenc no va poder ressorgir
plenament.
Tanmateix, “Misfits” va suposar simplement un
petit oasi en una travessia pel desert i the Kinks va tornar a caure en un
profund sotrac del qual quasi mai va poder sortir-ne, en una etapa en que les
relacions entre els germans Davies es van deteriorar de forma notòria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario