La cançó “Rock around the clock”, enregistrada
prèviament per Sonny Dae & the Knights i interpretada posteriorment per
Bill Haley and his Comets, està considerat el punt de partida de la música
rock, encara que el cantant, que era un home ja veterà, donaria pas a
artistes més joves, com Elvis Presley, Chuck Berry, Little Richard (foto),
Jerry lee Lewis, Eddy Cochran, Carl Perkins, Buddy Holly o Gene Vincent, que es
convertirien en les primeres grans estrelles del gènere.
En un principi, una gran part de la societat
nord-americana, sobretot aquella més conservadora i retrògrada, es va
escandalitzar amb la nova moda i, quan va observar els moviments de Presley en
la seva primera actuació televisiva, no podia permetre que els seus fills,
especialment si es tractava de noies, poguessin ser fans d’aquell artista que,
segons la seva particular observació, es tractava d’un energumen que ratllava
l’obscenitat.
Tanmateix, seguint aquella dita de “si no
pots amb el teu enemic, uneix-te a ell”, el rock’n roll, en general, i Elvis,
que no deixava de ser un noi blanc, atractiu i amb aspecte de gendre ideal, en
particular, van ser plenament acceptats i convertits en productes dels Estats
Units. No obstant, en aquella Amèrica tan racista i segregada, acceptar músics
negres que, a més a més en el cas de Berry, composaven les seves pròpies peces, era anar
encara massa lluny.
No hay comentarios:
Publicar un comentario