El grup britànic Dire Straits va tenir
l’habilitat, en un període en què el punk rock havia fet ja acte d’aparició al
Regne Unit i el rock progressiu es resistia a claudicar, de no posicionar-se ni
en un lloc ni tampoc en l’altre, triomfant plenament amb una música senzilla,
tradicional, fresca i sense massa pretensions.
La crítica especialitzada va rebre molt bé
l’àlbum de debut de la banda de títol homònim, on hi destaca el clàssic
“Sultans of swing”, mentre el seu líder, Mark Knopfler, s’erigia com un dels
grans guitarristes de l’època. Després de realitzar un pas enrere amb el seu
segon treball, “Communiqué”, Dire Straits va ser aclamat per la seva tercera
obra, “Making movies”, en què hi prenen part pistes com “Tunnel of love” i
“Romeo and Juliet”.
Molt aviat, però, el conjunt britànic es va
convertir en una eina molt personal de Mark, que va fer les tasques de cantant,
guitarrista, líder, compositor i productor, fins el punt que dos dels membres
originals de la banda, el seu germà petit i també guitarrista David i el
bateria Pick Withers, ho van deixar estar, continuant només el baixista John Illsey.
A més, el grup va arribar amb el seu àlbum
més popular, “Brothers in arms”, a uns nivells d’elegància, pulcritud i
sofisticació molt elevats, quan algunes de les composicions de Knopfler, amb
els clars exemples de “Money for nothing”, en què hi va col·laborar Sting, o
“Walk of life”, van assolir importants barems de comercialització. Després del
treball, la formació només va gravar un altre disc de gran format, doncs Mark
va decidir sobretot actuar en solitari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario