Després de la crisi del punk, que pel que fa a
la seva època clàssica, doncs posteriorment ha comptat amb freqüents revivals, va
tenir una vigència molt curta, atorgant veracitat al lema de què no hi havia
cap futur, va aparèixer el moviment de la new wave, corrent molt més tranquil,
calmat i assossegat i que va posar plenament de moda els teclats, les caixes de
ritmes, els seqüenciadors i les noves tecnologies com els sintetitzadors.
La new wave, en alguns casos força influenciada pel moviment alemany anomenat krautrock, que ja va fer un ús exhaustiu de les tecnologies més avançades, es va ramificar en varis estils, com el postpunk, el synth pop i la moda dels nous romàntics, en aquest cas molt marcada pel glam rock que va tenir lloc més o menys una dècada abans, amb el protagonisme David Bowie, que s’hi va unir en una de les seves continues mutacions.
Algunes de les bandes més representatives, entre moltes d’altres, van ser Adam & the Ants, Bauhaus, Boomtown Rats (foto), Cabaret Voltaire, Culture Club, The Cure, Dépéche Mode, Duran Duran, Echo & the Bunnymen, Eurythmics, Fisher Z, Human League, Joy Division, New Order, Orchestral Manouvres in the Dark, Pet Shop Boys, Simple Minds, Sisters of Mercy, Soft Cell, Spandau Ballet, The Stranglers, Syouxsie & the Banshees, Psychedelic Furs o Ultravox.
No hay comentarios:
Publicar un comentario