El
grup anglès The Cure, que inicialment van formar el seu líder Robert Smith (veu
i guitarra), Porl Thompson (guitarra i teclats), Michael Dempsey (baix) i Lol
Tolhurst (baix), es va unir a la moda del postpunk, gènere caracteritzat per
una música fosca, una estètica gòtica i l’ús de teclats i sintetitzadors,
moment en el qual la banda britànica va debutar en gran format amb “Three
imaginary boys”.
El
conjunt britànic, al qual es va unir el baixista Simon Gallup, únic membre fix
des de llavors amb Smith, va anar a poc a poc gravant temes més accessibles i
comercials, tot i que ja havia arribat al gran públic amb clàssics com “Killing
an arab” o “Boys don’t cry”, i es podria
dir que “Seventeen seconds”, el seu segon treball, va obrir una nova porta.
“The
head of the door” va ser el sisè àlbum d’estudi del grup britànic, que llavors
comptava amb Smith, Thompson, Gallup, el llavors teclista Tolhurst i Boris
Williams (bateria), i l’inici de la seva època de més fama i popularitat. En
l’obra analitzada s’hi troben clàssics del conjunt anglès, alguns amb un clar
segell pop, com el hit “In between days”, “Kyoto song”, “Push”, “Close to me” i
“A night like this” .
Posteriorment,
The Cure presentaria els dos àlbums que completarien una brillant trilogia, “Kiss
me, kiss me, kiss me” i “Disintegration”, el primer d’ells amb “Just like
heaven” i el segon, una autèntica obra mestra, amb “Pictures of you”,
“Lovesong” i “Lullaby”, però després de “Wish”, que conté “Friday i’m in love”,
s’iniciaria una lenta però progressiva decadència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario