Durant
els últims anys de la dècada dels 80 del segle XX, l’anomenat rock alternatiu i
independent era encara un gènere molt minoritari, el qual es trobava refugiat
en sectors underground, petites discogràfiques, emissores radiofòniques
universitàries i escenaris de petit format.
Pixies,
banda fundada a Boston per Black Francis (veu i guitarra), Kim Deal (baix i
veu), Joey Santiago (guitarra) i Dave Lovering (bateria), va ser una de les
formacions més reconegudes i influents d’aquell període pel que fa als Estats
Units, juntament amb grups com REM, Hüsker Dhu, Dinosaur Jr. o The Jayhawks.
El
quartet nord-americà va debutar amb l’extraordinària obra “Surfer Rosa”, en què
el grup de Boston ja realitzava la seva barreja de rock, surf i música
alternativa, tal com ho demostren peces com “Bone machine”, “Break my body”,
“Broken face”, “Gigantic” i “Where is my mind ?”, cançó que va sonar en
l’última imatge del film “El club de la lucha”, de David Fincher.
Un
any més tard, Pixies editaria la seva obra culminant, “Doolittle”, una de les
grans fites de la història del rock alternatiu i independent, i posaria punt i
final a la seva etapa més brillant amb “Bossanova”. Seguidament el grup de
Massachusetts entraria en una fase més irregular, amb marxes i tornades de Deal
que hi van portar certa inestabilitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario