El
conjunt californià The Beach Boys va aconseguir una enorme popularitat a
començament de la dècada dels 60 amb cançons de surf music que parlaven
d’estius, platges, noies i evidentment pràctiques de surf, que van donar una
gran celebritat al grup, que, de no haver estat per The Beatles, molt
probablement hagués estat la banda més famosa del decenni als Estats Units.
Tanmateix,
hi va haver un moment en què Brian Wilson (veu, baix i teclats), que va fundar
el grup amb els seus germans Dennis (veu i bateria) i Carl (veu i guitarra), el
seu cosí Mike Love (veu) i Al Jardine (veu), es va cansar de quasi tot, de les
cançons estiuenques, dels concerts i de les gires, i va decidir centrar-se en
els estudis de gravació.
Mentre
la resta de components de la banda es trobaven de gira pel Japó, Brian es va
tancar en un local, acompanyat de diferents músics, per confeccionar una obra
que acabaria fent història, “Pet sounds”, un àlbum de característiques
avantguardistes i psicodèliques, doncs Wilson s’havia incorporat als vents del
flower power que bufaven a Califòrnia. Entre les cançons més destacades hi ha
“Wouldn’t be a nice”, “Sloop John B”, “God only knows”, “I know there’s an
answer” i “Caroline no”.
Tot i que les noves composicions de Brian no van entusiasmar els seus companys, no cediria en el seu canvi de rumb i, poc més tard, va composar la psicodèlica “Good vibrations” amb Jardine, tot i que no se’n sortiria, fins a molts anys després, en un complicat projecte anomenat “Smile”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario