En
un principi, la banda londinenca Suede va ser formada per Brett Anderson (veu),
Bernard Butler (guitarra i teclats), Mat Osman (baix) i Simon Gilbert
(bateria), sense oblidar que abans de la confecció del primer disc de llarga
durada també hi va figurar Justine Firschmann (teclats), líder d’Elastica i
llavors parella d’Anderson.
Suede
va debutar amb un àlbum de títol homònim, de gran influència glam i que
d’alguna manera va obrir la porta al brit pop, tot i que després cediria el
protagonisme del moviment a les bandes Blur i Oasis, malgrat que el duo
compositor format per Anderson i Butler va causar sensació, sent comparat al
que van integrar a The Smiths Morrissey i Johnny Marr.
L’àlbum
inicial del llavors quartet londinenc va arribar al número u de les llistes
britàniques i va causar cert impacte en els nuclis independents britànics. En
el treball hi destaquen peces com “So Young”, “Animal nitrate”, “The drowners”,
“Sleeping pills” i “Metal Mickey”.
Seguidament,
Suede va gravar el que és per mi el seu millor àlbum, “Dog mans tar”, que no va
poder assolir el top del rànquing, obra després de la qual ho va deixar estar
Butler, que va ser substituït pel joveníssim Richard Oakes, entrant també al
grup el guitarrista i teclista Neil Codling.
No hay comentarios:
Publicar un comentario