Dépéche
Mode va ser una de les moltíssimes bandes que van aparèixer entre finals del
decenni dels 70 i principis de la dècada dels 80 que van utilitzar el synth pop
i la que, sens dubte, ha tingut una trajectòria més llarga, prolífica i
triomfant. Aleshores el grup el van integrar Vince Clarke (guitarra, teclats i
sintetitzadors), Dave Gahan (veu), Martin Gore (guitarra i teclats) i Andy
Fletcher (guitarra, baix, teclats i sintetitzadors).
Després
de l’àlbum inicial, “Speak & spell”, Clarke ho va deixar estar per fundar
el duo Yazoo, sent substituït per Alan Wilder (guitarra, baix, bateria, teclats
i sintetitzadors). Tot i que Vince era el principal compositor del quartet
anglès, aquest no se’n va ressentit massa, convertint-se Gore en el nou líder
en aquest sentit.
Amb
el sensacional treball “Music for the masses”, el quartet britànic va donar un
pas endavant pel que fa a la maduresa compositiva, fet que es va consolidar en
el següent àlbum efectuat, “Violator”, penso que la gran obra de la seva
carrera, gràcies a cançons com “World in my eyes”, “Personal Jesus”, “Enjoy the
silence” i “Policy of truth”.
Sembla
que amb “Violator” Dépéche Mode va tocar sostre, doncs posteriorment ha
protagonitzat una trajectòria més aviat irregular, en unes dècades en què Gahan
ha tingut projectes personals, Wilder ha abandonat i Fletcher ha trobat la mort.
Tanmateix, el conjunt anglès ha continuat gravant discs i oferint concerts
arreu del món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario