viernes, 19 de octubre de 2007

JOAN BÁEZ




Lloc de naixement: Nova York (Estats Units).
Gèneres: folk, folk pop, cançó protesta i pop.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Àlbums principals: Joan Báez (1960), Farewell Angelina (1965) i David’s album (1969).
El millor: la seva lluita incansable / símbol històric del folk.
El pitjor: figura immutable / la manera de portar avui les seves protestes, probablement poc actualitzades.

Va ser una de les grans intèrprets de folk en les dècades dels 60 i 70, una clàssica en els diferents festivals de Newport, companya sentimental de Bob Dylan, del qual va adaptar cançons com “Blowin’ in the wind", i sobretot una lluitadora per causes com la pau, en un període on la guerra del Vietnam era vigent, els drets humans o la justícia social. Malgrat que la seva fama va minvar considerablement a partit dels 80, no ha abandonat mai les seves tasques més solidàries, com ha demostrat darrerament en les protestes per la guerra de l’Irak.

jueves, 18 de octubre de 2007

SPANDAU BALLET




Lloc de fundació: Londres (Anglaterra).
Formació: Gary Kemp (guitarra, teclats i veu), Martin Kemp (baix), Tony Hadley (veu), John Keeble (bateria) i Steve Norman (saxofon).
Gèneres: new wave, nous romàntics, pop i soft rock.
Dècada principal: 80.
Àlbum estel·lar: True (1983).
Altres àlbums d'estudi: Journeys to glory (1981), Diamond (1982), Parade (1984), Through the barricades (1986), Heart like a sky (1989) i Once more (2009).
El millor: una legió de fans / l'èxit de "True", tant del single com de l'àlbum.
El pitjor: alguns temes massa enganxosos / sofisticació, musical i visual, bastant exagerada.

El quintet Spandau Ballet va ser amb Duran Duran el principal grup del moviment conegut com a nous romàntics, una branca de l'heterodoxa new wave. No obstant, la formació liderada pels germans Kemp va assolir els seus èxits més grans posteriorment, quan la banda va entrar en una alta sofisticació, tant pel que fa a la música com a la imatge, aconseguint aleshores un nombre molt important de fans. El seu moment àlgid es va produir gràcies a l’àlbum “True”, encapçalat pel single del mateix nom, però després de ”Through the barricades” es va iniciar la crisi que portaria a la separació.

miércoles, 17 de octubre de 2007

THE BEE GEES




Lloc de fundació: Redcliffe (Australia).
Formació inicial: Barry Gibb (veu i guitarra), Robin Gibb (veu), Maurice Gibb (veu, baix i teclats), Vince Melouney (guitarra) i Colin Petersen (bateria).
Gèneres: pop, soft rock, disco i AOR.
Dècada principal: 70.
Solistes que origina: Barry Gibb i Robin Gibb.
Àlbum estel·lar: Spirits having flown (1979).
Altres àlbums d'estudi: The Bee Gees sing and play 14 Barry Gibb songs (1965), Spicks and specks (1966), Bee Gees' 1st (1967), Horizontal (1968), Idea (1968), Odessa (1969), Cucumber castle (1970), 2 years on (1970), Trafalgar (1971), To whom it may concern (1972), Life in a tin can (1973), Mr. Natural (1974), Main curse (1975), Children of the world (1976), Living eyes (1981), E. S. P. (1987), One (1989), High civilization (1991), Size isn't everything (1993), Still waters 1997) i This is where i came in (2001).
El millor: els inicis pop durant el segon lustre dels 60 / el boom de “Saturday night fever”.
El pitjor: les disputes entre Barry i Robin / el que va venir després de la febre de Tony Manero.

Van sorgir mitjan la dècada dels 60 com un grup clàssic de pop, aconseguint l’èxit gràcies a cançons com “Holidays”, "To love somebody", brillantment versionada per Nina Simone, “Massachussets” o “Words”. Més tard, les disputes internes van provocar la dissolució i la primera experiència de Robin en solitari. Posteriorment es van reunir, ja només amb els germans Gibb com a membres permanents de la formació, i van triomfar espectacularment en l’era daurada de la música disco, en un període en què van col·laborar en la famosa pel·lícula “Saturday night fever”. Finalment, l'AOR i una música de gran sofisticació es van imposar en el seu repertori.

martes, 16 de octubre de 2007

AC / DC




Lloc de fundació: Sidney (Australia).
Formació inicial: Angus Young (guitarra), Malcolm Young (guitarra), Bon Scott (veu), Mark Evans (baix) i Phil Rudd (bateria).
Altres components bàsics: Brian Johnson (veu) i Cliff Williams (baix).
Gèneres: rock dur, blues rock i heavy metal.
Dècada principal: 80.
Àlbum estel·lar: Back in black (1980).
Altres àlbums d'estudi: High voltage (1975), T. N. T. (1975), Dirty deeds done dirt cheap (1976), Let there be rock (1977), Powerage (1978), Highway to hell (1979), For those about to rock we salute you (1981), Flick on the switch (1983), Fly on the wall (1985), Blow up your video (1988), The razors age (1990), Ballbreaker (1995), Stiff upper lip (2000), Black ice (2008) i Rock or beast (2014).
El millor: la banda de rock dur amb una trajectòria més llarga / "Back in black".
El pitjor: la crisi arribada mitjan la dècada dels 80 / la mort de Bon Scott, primer vocalista de la banda.

Sorgits en un moment en què bandes de rock dur com Led Zeppelin o Deep Purple es trobaven ja plenament consolidades, AC / DC es van convertir aviat en una de les formacions cabdals de l’estil, gràcies per exemple a treballs com “Powerage”. La mort del vocalista Bon Scott va sembrar la incertesa, però el primer àlbum amb Brian Johnson de cantant, “Back in black”, està considerat avui el millor disc de la seva llarga trajectòria. Durant els 80 ja tenien la consideració de la més gran banda de heavy metal, situant-se com a stadium band i dinosaures del rock.

lunes, 15 de octubre de 2007

BUFFALO SPRINGFIELD




Lloc de fundació: Los Angeles (Estats Units).
Formació inicial: Stephen Stills (guitarra i veu), Neil Young (guitarra i veu), Richie Furay (veu i guitarra), Bruce Palmer (baix) i Dewey Martin (bateria i veu).
Altres components bàsics: Jim Messina (baix i veu).
Gèneres: folk rock i country rock.
Dècada princiapl: 60.
Solistes que origina: Stephen Stills i Neil Young.
Grups que origina: Crosby, Stills & Nash (& Young) i Poco.
Àlbum estel·lar: Buffalo Sprinfield again (1967).
Altres àlbums d'estudi: Buffalo Springfield (1966) i Last time around (1968).
El millor: la història posterior d’alguns dels seus components.
El pitjor: la curta experiència de tots junts.

El grup Buffalo Sprinfield va ser una de les bandes pioneres en fusionar folk i rock i va aconseguir l’èxit amb temes com “Broken arrow”, de Neil Young, i molt especialment amb el clàssic i revolucionari “For what it’s worth, d’Stepehn Stills. Després de només tres àlbums d’estudi, la formació es va dissoldre, moment en el qual Young va iniciar la seva estel·lar carrera en solitari, Stills es va ajuntar amb David Crosby i Graham Nash (als quals també s’uniria més tard el mateix Young) i Furay i Messina van fundar el grup de country pop Poco.

jueves, 11 de octubre de 2007

VAN MORRISON




Lloc de naixement: Belfast (Irlanda del Nord).
Gèneres: rythm & blues, soul, folk rock, country rock, jazz rock, rock i world music.
Dècada principal: 70.
Àlbum estel·lar: Astral weeks (1968).
Altres àlbums d'estudi: Blowin' your mind (1967), Moondance (1970), His band and the street choir (1970), Tupelo honey (1971), Saint Dominic's preview (1972), Hard nose the highway (1973), Veedon fleece (1974), A period of transition (1977), Wavelength (1978), Into the music (1979), Common one (1980), Beautiful vision (1982), Inarticulate speech of the heart (1983), A sense of wonder (1985), No guru, no method, no teacher (1986), Poetic champions compose (1987), Irish heartbeat (1988), Avalon sunset (1989), Enlightenment (1990), Hymns of the silence (1991), Too long in exile (1993), Days like this (1995), How long has this been going on (1996), Tell me something: the songs of Mose Allison (1996), The healing game (1997), Back on top (1999), You win again (2000), Down the road (2002), What's wrong with this picture ? (2003), Magic time (2005), Pay the devil (2006), Keep it simple (2008), Born to sing: no plan B (2012), Duets: reworking the catalogue (2015), Keep me singing (2016), Roll with the punches (2017), Versatile (2017) i You're driving me crazy (2018).
El millor: una llarga trajectòria, amb varietat d’estils i a penes sense errors / els elogis de la crítica a "Astral weeks".
El pitjor: els continus canvis de registre poden sorprendre qualsevol / poques vegades ha comptat amb el beneplàcit del gran públic.

Van Morrison, l’anomenat Lleó de Belsfast, va ser el líder del grup de rythm & blues i garage rock Them, cèlebres sobretot pel tema “Gloria”, un dels grans clàssics de la música popular. Més tard va iniciar la carrera en solitari amb “Blowin’ your mind”, que comptava amb la popular cançó “Brown eyed girl”, el poètic i místic “Astral weeks” i “Moondance”. Posteriorment va seguir una llarga trajectòria caracteritzada per l’autenticitat, regularitat, qualitat i continuats canvis de gèneres, utilitzant rock, blues, soul, country, folk i fins i tot els ritmes de la seva Irlanda natal.

miércoles, 10 de octubre de 2007

QUEEN




Lloc de fundació: Londres (Anglaterra).
Formació clàssica: Freddy Mercury (veu), Brian May (guitarra), John Deacon (baix) i Roger Taylor (bateria).
Altres components bàsics: Paul Rodgers (veu).
Gèneres: glam rock, pop, rock i rock dur.
Dècada principal: 70.
Solistes que origina: Freddy Mercury.
Àlbum estel·lar: A night at the opera (1975).
Altres àlbums d'estudi: Queen (1973), Queen II (1974), Sheer heart attack (1974), A day at the races (1976), News of the world (1977), Jazz (1978), The game (1980), Flash Gordon (1980), Hot space (1982), The works (1984), A kind of magic (1986), The miracle (1989), Innuendo (1991) i Made in heaven (1995).
El millor: un munt de seguidors fins a la mort de Mercury / "A night at the opera" i el seu hit "Bohemian rapsody".
El pitjor: durant els 80 semblaven més pendents dels vídeos que no pas de la música / sense Mercury no és el mateix.

Van triomfar en l’era glam amb l’àlbum “A night at the opera”, segurament el seu millor treball i el qual conté el cèlebre tema “Bohemian rapsody”. Seguidament van canviar de registre i van convertir-se en una de les formacions més cèlebres del planeta, en un període en què Freddy Mercury, tant carismàtic com histriònic, s’erigia com un dels personatges més populars del món del rock. Més tard, entre finals del 70 i els anys 80, van especialitzar-se en bandes sonores de films i en la confecció de vídeos. La mort de Mercury, a diferència del que es temia, no va suposar el final del grup, que té ara l’ex Free Paul Rodgers com a vocalista.