jueves, 17 de enero de 2008

PRINCE




Lloc de naixement: Minneapolis (Estats Units).
Lloc de defunció: Chanhassen (2016).
Gèneres: rythm & blues, soul, funk, rock psicodèlic, pop i rock.
Dècada principal: 80.
Àlbum estel·lar: la banda sonora de Purple rain (1984).
Àlbums d'estudi: For you (1978), Prince (1979), Dirty mind (1980), Controversy (1981), 1999 (1982), Around the world in a day (1985), Sign o' the times (1987), Lovesexy (1988), Diamonds and pearls (1991), Love symbol album (1992), Come (1994), The black album (1994), The gold experience (1995), Chaos and disorder (1996), Emancipation (1996), Crystall ball / the truth (1998), The vaul: old friends 4 sale (1999), Rave un2 the joy fantastic (1999), The rainbow children (2001), N. E. W. S. (2003), Musicology (2004), 3121 (2006), Planet earth (2007), Lotusflow 3r / MPL sound (2009), 20ten (2010), Plectrumelectrum (2014), Art off age (2014), Hitnrun phase one (2015) i Hitnrun phase Two (2015).
El millor: artista completíssim / un dels millors guitarristes de les darreres dècades.
El pitjor: el millor d’ell es va quedar en la llunyana dècada dels 80 / propens a cridar l'atenció.

Compositor, arranjador, cantant, excel·lent guitarrista, productor i multi-instrumentista, Prince, conegut també amb el rebuscat i pompós nom de The Artist Formerly Known as Prince, va ser una de les grans estrelles de la música popular de la dècada dels 80, utilitzant multitud de gèneres i aconseguint l’èxit tant a nivell independent, amb àlbums com “1999” o “Sign o the times”, com a escala comercial, mitjançant els treballs “Purple rain” i “Parade”. Tanmateix, fa la sensació que les idees se li van acabar amb l’arribada dels 90.

miércoles, 16 de enero de 2008

CAT STEVENS





Lloc de naixement: Londres (Anglaterra).
Gèneres: folk, folk rock, cantautor i world music.
Dècada principal: 70.
Àlbum estel·lar: Tea for the tillerman (1970).
Altres àlbums d'estudi: Matthew and son (1967), New masters (1967), Mona bone jakon (1970), Teaser and the firecat (1971), Catch bull at four (1972), Foreigner (1973), Buddha and the chocolate box (1974), Numbers (1975), Izitso (1977) i Back to earth (1978).
El millor: “Tea for he tillerman” / l'etapa entre finals dels 60 i començaments dels 70.
El pitjor: porta molts anys allunyat del primer pla musical / fa la sensació que hagués pogut donar més de si pel que fa a la música popular.

Cat Stevens va ser un dels principals cantautors dels molts que van triomfar entre finals de la dècada dels 60 i inicis del decenni dels 70, a través de temes introspectius, juntament amb altres compositors com Carole King o James Taylor. En la seva discografia hi destaquen títols com ara “Matthew and son”, “Lady d’Arbanville”, “Wild world” i “Father and son”, representants tots ells de l’anomenada “cancó íntima”, la qual va tenir molt d'èxit durant aquell període. La seva conversió a l’islamisme, en un moment en què es va convertir en Yusuf Islam, el va deixar al marge del gran públic.

martes, 15 de enero de 2008

THE MAMAS & THE PAPAS




Lloc de fundació: Nova York (Estats Units).
Formació: John Phillips (veu i guitarra), Cass Elliot (veu), Michelle Phillips (veu) i Denny Doherty (veu).
Gèneres: flower power, folk, folk pop, pop i pop psicodèlic.
Dècada principal: 60.
Solistes que origina: John Phillips i Cass Elliot.
Àlbum estel·lar: If you can believe your eyes and ears (1966).
Altres àlbums d'estudi: The Mamas and the Papas (1966), The Mamas and the Papas deliver (1967), The Papas and the Mamas (1968) i People like us (1971).
El millor: unes sensacionals i sincronitzades veus / l'àlbum inicial.
El pitjor: una trajectòria que va anar clarament de més a menys / cap component va poder triomfar clarament en solitari.

John Phillips havia compost el tema “San Francisco”, un dels himnes del moviment hippy, encara que li va atorgar la cançó al seu excol·laborador Scott McKenzie, qui la va convertir en un gran èxit. No obstant, Philllips va gravar amb the Mamas & the Papas dos dels grans clàssics de la dècada dels 60: “Calfifornia Dreamin” i “Monday Monday”. El triomf del quartet, amb una imatge clarament relacionada amb el corrent del flower power, va ser molt ràpid, però no van trigar en arribar els problemes interns, els quals van desembocar en la dissolució del grup.

lunes, 14 de enero de 2008

BLACK SABBATH




Lloc de fundació: Birmingham (Anglaterra).
Formació inicial i clàssica: Ozzy Osbourne (veu), Tony Iommi (guitarra), Geezer Butler (baix) i Bill Ward (bateria).
Altres components bàsics: Tommy James Dio (veu), Cozy Powell (bateria), Ian Gillan (veu) i Glen Hugues (veu).
Gèneres: rock dur, blues rock, rock sinistre i heavy metal.
Principal dècada: 70.
Solistes que origina: Ozzy Osbourne.
Àlbum estel·lar: Paranoid (1970).
Altres àlbums d'estudi: Black Sabbath (1970), Master of reality (1971), Black Sabbath, volume 4 (1972), Sabbath bloody sabbath (1973), Sabotage (1975), Technical Ecstasy (1976), Never say die ! (1978), Heaven and hell (1980), Mob rules (1981), Born again (1983), Seventh star (1986), The eternal idol (1987), Headless cross (1989), TYR (1990), Dehumanizer (1992), Cross purposes (1994), Forbidden (1995) i 13 (2013).
El millor: l’etapa clàssica durant els anys 70 / "Paranoid".
El pitjor: la marxa d'Osbourne /  la quantitat de cantants que ha tingut la banda arran de la sortida d’Osbourne.

Banda pionera del rock dur, va liderar la part més sinistra, fosca i gòtica de l’estil. L’època clàssica del grup va transcórrer pràcticament durant la totalitat de la dècada dels 70, en què van triomfar gràcies a àlbums com “Paranoid”, fins que la formació inicial es va trencar per la marxa del peculiar i pintoresc Ozzy Osbourne, que va iniciar la carrera en solitari. Arran de la marxa del cantant, el conjunt de Birmingham va entrar en una etapa més convencional i sofisticada, en un període en què hi van passar diversos vocalistes, com Tommy James Dio, Ian Gillan o Glen Hugues.

viernes, 11 de enero de 2008

MADONNA





Lloc de naixement: Bay City (Estats Units).
Gèneres: pop, dance pop i soul.
Principal dècada: 80.
Àlbum estel·lar Like a virgin (1984).
Altres àlbums d'estudi: Madonna (1983), True blue (1986), Like a prayer (1989), Erotica (1992), Bedtime stories (1994), Ray of light (1998), Music (2000), American life (2003), Confessions on a dance floor (2005), Hard candy (2008), MDNA (2012) i Rebel heart (2015).
El millor: la influència / és evident que va marcar un estil durant els 80.
El pitjor: de veritat que és una provocadora ? / les crítiques no massa positives a "MDNA".

Durant la insulsa segona meitat de la dècada dels 80, Madonna es va convertir en la gran reina de la música pop gràcies a enganxosos temes com ara “Like a virgin”, “Material girl”, “Papa don’t preach”, “La isla bonita” o “Like a prayer”. Igualment va jugar la carta de provocar el personal, però sincerament es podien vendre perfectament globus i joguines durant els seus concerts. No se li pot negar que va marcar tendència, tant pel que fa a la música com a la imatge, i va triomfar també com a actriu cinematogràfica.

jueves, 10 de enero de 2008

LEONARD COHEN




Lloc de naixement: Mont-real (Quebec).
Lloc de defunció: Los Angeles (2016).
Gèneres: folk, folk rock i cantautor.
Dècada principal: 60.
Àlbum estel·lar: The songs of Leonard Cohen (1967).
Altres àlbums d'estudi: Songs from a room (1969), Songs of love and hate (1971), New skin for the old ceremony (1974), Death of a ladies' man (1977), Recent songs (1979), Various positions (1984), I’m your man (1988), The future (1992), The new songs (2001), Dear heather (2004), Old ideas (2012), Pop problems (2014) i You want it darker (2016).
El millor: les lletres / "How long Marianne".
El pitjor: durant molt de temps el seu èxit es va reduir a un públic intel·lectual / va trigar en decidir-se a cantar.

Quan Leonard Cohen va debutar al festival de folk de Newport i va gravar el seu primer disc el 1967, era ja un prestigiós i important escriptor, tant en els apartats de poesia com de novel·la. El seu àlbum inicial, “The songs of Leonard Cohen”, compta amb clàssics com “Suzanne”, el seu tema més cèlebre, “How long Marianne”, per a mi la millor cançó de la seva carrera, o “Sisters of mercy”. La seva trajectòria es va limitar durant molts anys a un tipus de públic intel·lectual i progre, encara que es va acostar a una audiència més àmplia amb “I’m your man”, ja a la dècada dels 80.

martes, 8 de enero de 2008

MICHAEL JACKSON




Lloc de naixement: Gary (Estats Units).
Lloc de defunció: Los Angeles (Estats Units).
Gèneres: soul, funk, rythm & blues, pop i dance pop.
Dècada principal: 80.
Àlbum estel·lar: Thriller (1982).
Altres àlbums d'estudi: Got to be there (1972), Ben (1972), Music and me (1973), Forever Michael (1975), Off the wall (1979), Thriller (1982), Bad (1987), Dangerous (1991), History: past, present and future, book 1 (1995) i Invencible (2001).
El millor: els rècords de “Thriller” / la seva carrera des d'"Off the wall" fins a "Bad", evidentment passant per "Thriller" .
El pitjor: les seves constants i polèmiques rareses / només tres àlbums després de "Bad".

No he estat mai, més aviat tot el contrari, un fan o un seguidor de Michael Jackson i algunes de les seves excentricitats, com anar en màscara, enblanquir la seva pell o els seus diversos afers amb els nens, els trobo lamentables. No obstant també seria injust negar, per exemple, la importància que ha tingut el seu àlbum “Thriller”, que el va convertir en la gran estrella del pop dels anys 80 i va batre espectaculars rècords de vendes i de visualització del vídeo del tema principal. Tanmateix, poc es pot dir des de la publicació de "Bad" de qui va ser l’estrella dels Jackson Five.