Lloc de fundació: Birmingham (Anglaterra).
Formació inicial i clàssica: Ozzy Osbourne (veu), Tony Iommi (guitarra), Geezer Butler (baix) i Bill Ward (bateria).
Altres components bàsics: Tommy James Dio (veu), Cozy Powell (bateria), Ian Gillan (veu) i Glen Hugues (veu).
Gèneres: rock dur, blues rock, rock sinistre i heavy metal.
Principal dècada: 70.
Solistes que origina: Ozzy Osbourne.
Àlbum estel·lar: Paranoid (1970).
Altres àlbums d'estudi: Black Sabbath (1970), Master of reality (1971), Black Sabbath, volume 4 (1972), Sabbath bloody sabbath (1973), Sabotage (1975), Technical Ecstasy (1976), Never say die ! (1978), Heaven and hell (1980), Mob rules (1981), Born again (1983), Seventh star (1986), The eternal idol (1987), Headless cross (1989), TYR (1990), Dehumanizer (1992), Cross purposes (1994), Forbidden (1995) i 13 (2013).
El millor: l’etapa clàssica durant els anys 70 / "Paranoid".
El pitjor: la marxa d'Osbourne / la quantitat de cantants que ha tingut la banda arran de la sortida d’Osbourne.
Banda pionera del rock dur, va liderar la part més sinistra, fosca i gòtica de l’estil. L’època clàssica del grup va transcórrer pràcticament durant la totalitat de la dècada dels 70, en què van triomfar gràcies a àlbums com “Paranoid”, fins que la formació inicial es va trencar per la marxa del peculiar i pintoresc Ozzy Osbourne, que va iniciar la carrera en solitari. Arran de la marxa del cantant, el conjunt de Birmingham va entrar en una etapa més convencional i sofisticada, en un període en què hi van passar diversos vocalistes, com Tommy James Dio, Ian Gillan o Glen Hugues.
Formació inicial i clàssica: Ozzy Osbourne (veu), Tony Iommi (guitarra), Geezer Butler (baix) i Bill Ward (bateria).
Altres components bàsics: Tommy James Dio (veu), Cozy Powell (bateria), Ian Gillan (veu) i Glen Hugues (veu).
Gèneres: rock dur, blues rock, rock sinistre i heavy metal.
Principal dècada: 70.
Solistes que origina: Ozzy Osbourne.
Àlbum estel·lar: Paranoid (1970).
Altres àlbums d'estudi: Black Sabbath (1970), Master of reality (1971), Black Sabbath, volume 4 (1972), Sabbath bloody sabbath (1973), Sabotage (1975), Technical Ecstasy (1976), Never say die ! (1978), Heaven and hell (1980), Mob rules (1981), Born again (1983), Seventh star (1986), The eternal idol (1987), Headless cross (1989), TYR (1990), Dehumanizer (1992), Cross purposes (1994), Forbidden (1995) i 13 (2013).
El millor: l’etapa clàssica durant els anys 70 / "Paranoid".
El pitjor: la marxa d'Osbourne / la quantitat de cantants que ha tingut la banda arran de la sortida d’Osbourne.
Banda pionera del rock dur, va liderar la part més sinistra, fosca i gòtica de l’estil. L’època clàssica del grup va transcórrer pràcticament durant la totalitat de la dècada dels 70, en què van triomfar gràcies a àlbums com “Paranoid”, fins que la formació inicial es va trencar per la marxa del peculiar i pintoresc Ozzy Osbourne, que va iniciar la carrera en solitari. Arran de la marxa del cantant, el conjunt de Birmingham va entrar en una etapa més convencional i sofisticada, en un període en què hi van passar diversos vocalistes, com Tommy James Dio, Ian Gillan o Glen Hugues.
No hay comentarios:
Publicar un comentario