Lloc de fundació: Nova York (Estats Units).
Formació clàssica: Gene Simmons (veu i baix), Paul Stanley (guitarra), Ace Frehley (guitarra) i Peter Criss (bateria).
Gèneres: glam, glam metal, rock dur, heavy metal i AOR.
Dècada principal: 70.
Àlbum estel·lar: Destroyer (1976).
Altres àlbums d'estudi: Kiss (1974), Hotter than hell (1974), Dressed to kill (1975), Rock and roll over (1976), Love gun (1977), Dynasty (1979), Unmasked (1980), Music form the Elder (1981), Creatures of the night (1982), Lick it up (1983), Animalize (1984), Asylum (1985), Crazy nights (1987), Hot in the shade (1989), Revenge (1992), Carnival of souls: the final sessions (1997), Psycho curcus (1998), Sonic boom (2009) i Montser (2012).
El millor: els espectacles en viu / els primers anys.
El pitjor: els muntatges amagaven moltes vegades la música / membres del glam més exagerat.
Representants del glam més circenc, exagerat i rebuscat, Kiss va ser també una de les bandes més famoses de hard rock durant la dècada dels 70. Amb les cares maquillades, mitjançant una estètica propera al còmic, el quartet va muntar uns espectacles en viu molt espectaculars, on les guitarres treien fum i volaven o el líder del grup Gene Simmons escopia sang fictícia. Una vegada van deixar-ho Ace Frehley i Peter Criss, el citat Simmons i Paul Stanley van portar la formació cap a registres molt més comercials.
Formació clàssica: Gene Simmons (veu i baix), Paul Stanley (guitarra), Ace Frehley (guitarra) i Peter Criss (bateria).
Gèneres: glam, glam metal, rock dur, heavy metal i AOR.
Dècada principal: 70.
Àlbum estel·lar: Destroyer (1976).
Altres àlbums d'estudi: Kiss (1974), Hotter than hell (1974), Dressed to kill (1975), Rock and roll over (1976), Love gun (1977), Dynasty (1979), Unmasked (1980), Music form the Elder (1981), Creatures of the night (1982), Lick it up (1983), Animalize (1984), Asylum (1985), Crazy nights (1987), Hot in the shade (1989), Revenge (1992), Carnival of souls: the final sessions (1997), Psycho curcus (1998), Sonic boom (2009) i Montser (2012).
El millor: els espectacles en viu / els primers anys.
El pitjor: els muntatges amagaven moltes vegades la música / membres del glam més exagerat.
Representants del glam més circenc, exagerat i rebuscat, Kiss va ser també una de les bandes més famoses de hard rock durant la dècada dels 70. Amb les cares maquillades, mitjançant una estètica propera al còmic, el quartet va muntar uns espectacles en viu molt espectaculars, on les guitarres treien fum i volaven o el líder del grup Gene Simmons escopia sang fictícia. Una vegada van deixar-ho Ace Frehley i Peter Criss, el citat Simmons i Paul Stanley van portar la formació cap a registres molt més comercials.
No hay comentarios:
Publicar un comentario