JOHN CALE

Lloc de naixement: Gamant (Gal·les).
Gèneres: avantguarda, rock experimental, art rock i protopunk.
Dècada principal: 70.
Àlbum estel·lar: Paris 1919 (1973).
Altres àlbums d'estudi: Vintage violence (1970), The academy en peril (1972), Fear (1974), Slow dazzle (1975), Helen of Troy (1975), Honi soit (1981), Music from a new society (1982), Caribbean sunset (1983), Artificial intelligence (1985), Words of the dying (1989), Walking on locusts (1996), Nico: dance music. Detour (1998), Hobosapiens (2003), Blackacelate (2005), Shifty adventures in Nookie Wood (2012) i M: fans (2016).
El millor: saber combinar ser un músic experimental i una referència del punk / "Paris 1919".
El pitjor: una carrera bastant irregular / no ha pogut i volgut trobar mai el camí de la popularitat.

El gal·lès John Cale va ser un dels fundadors i, juntament amb Lou Reed, el líder de la mítica i reivindicada banda The Velvet Underground. Les diferències amb Reed van motivar la seva marxa de la formació de Nova York, per iniciar llavors la seva trajectòria en solitari, marcada per l'aclamat disc "Paris 1919", el risc, l'avantguarda, l’experimentació i certa intel·lectualitat, fets que no van impedir que es convertís també en una important influència del punk rock i que fos una de les estrelles d’aquest gènere en la seva versió americana, gravant fins i tot un disc, “Sabotage / live”, al cèlebre CBGB.